Ha arribat l’hivern, aprofitarem el tenir la neu tan a prop per poder practicar un esport de fons de temporada, l’esquí de fons o caminar amb raquetes.


De bon principi et sorprèn molt satisfactòriament, a diferència de l’esquí alpí, que no has d’anar tan abrigat, que el lloguer del material i el forfait és molt més assequible i, a més, quan et poses aquelles botes tan flexibles i lleugeres, emprens l’aventura amb molt més d’optimisme del què hauries pensat. En el cas de les raquetes, heu de portar unes bones botes que abriguin i que no calin; les raquetes no t’aïllen, només fan que el teu pes es reparteixi en una superfície més gran i no t’enfonsis.


L’esquí de fons té l’origen als països nòrdics i, per això, molta gent en diu així, esquí nòrdic. Allà és una forma de desplaçament, sobre tot en l’àmbit rural. Aquí el fem servir per gaudir d’unes hores, enmig de la natura, lliscant per la neu. En el cas de les raquetes, sembla ser, que ja s’utilitzaven fa milers d’anys, per poder caminar sobre la neu sense enfonsar-te.


Les pistes d’esquí de fons estan senyalitzades i marcades amb dues roderes, dues vies on posar els esquís i anar lliscant tot ajudant-te amb l’ajut dels braços. En aquest tipus d’esquí no només treballes les cames sinó també, i molt, els braços. Ja ens ho explicareu l’endemà, que és quan notareu les parts que heu treballat més.


En el cas de l’esquí de fons, us recomanem que contracteu un monitor a les pistes, una hora mínim. Us ensenyarà petites tècniques per gaudir i aconseguir l’èxit de la sortida.

A l’estació d’esquí us aconsellaran, segons el vostre nivell, quina ruta podeu seguir.


L’esquí de fons té també un inconvenient, les pistes se’n ressenten quan la neu no està en òptimes condicions. No estan preparades amb canons i, per tant, quan no neva en abundància, no el pots practicar. En el cas de les raquetes, heu de demanar informació sobre els desnivells del camí i, si aneu fora pistes, molt de compte amb el risc d’allaus.


No us recomanem que de bon principi us apunteu a una cursa popular o triatló/duatló blanc. Cal haver practicat bastant abans.


Aquí teniu la relació d’estacions dedicades a l’esquí de fons, amb les quotes mínima i màxima i la longitud de pistes:

 

ALT URGELL

Sant Joan de l’Erm: 1.700 – 2.200m 50km

Tuixent – La Vansa: 1.830 – 2.150m 30km

 

ANDORRA

Naturlàndia- La Rabassa: 2.050 – 2.350m 15km

Grandvalira

 

CERDANYA

Estació d’Aransa, 1.850 – 2.150m 30km

Estació de Lles, 1.900 – 2.335m 36km

Guils Fontanera, 1.905 – 2.080m 45km

 

PALLARS SOBIRÀ

Bonabé 1.460 – 1.800m 25km

Tavascan Pleta del Prat 1.750 – 2.100m 17km

Virós-Vallferra, 1.290 – 2.200m 58km

 

VALL D’ARAN

Pla de Beret estació de Baquèira- Beret.

 

CATALUNYA NORD:

Els Angles, Capcir-Matamala, Formiguera i Puigbalador Rieutort


NOU LLIBRE RECOMANAT:

 

“Esquí nòrdic a Catalunya.

65 passejades amb esquís (XI Premi Vèrtex)

Ignacio Maria Javier Camarero- Nuñez Astrain.

Ed. Azimut

http://www.cossetania.com

 

Sinopsi

L’autor després de conèixer totes les possibilitats de les estacions d’esquí de fons de Catalunya, va sortir de pistes i buscar nous horitzons adaptats a l’esquí de nòrdic, la qual cosa vol dir recorreguts en què els pendents són força suaus. Aquest llibre pot interessar tant a esquiadors nòrdics, sinó també a tots els raquetistes, ciclistes o muntanyencs.


WEBS ON TROBAREU MÉS INFORMACIÓ

 

Federació catalana d’esports d’hivern

http://www.fceh.cat