Lleida, 26 de març de 1970

Araceli Segarra, porta dedicant-se al món de la muntanya des de jove. Va començar amb l’espeleologia als 15 anys. En tan sols 22 anys aconsegueix el seu primer 8.000 (Shishapangma).

Als 26 anys es converteix en la primera dona espanyola a fer el cim de l’Everest, mentre rodava un documental en format IMAX i després de formar part del rescat de la tragèdia més gran de la història de l’Everest, on un total de 13 persones van perdre la vida.

Compagina la seva passió per la muntanya amb les seves aparicions ocasionals en el món de la moda, imparteix conferències i és escriptora i dibuixant de la seva pròpia col•lecció de contes infantils.

Els esports d’aventura ocupen una part important en el seu dia a dia, després del seu últim conte “Tina a la Carros de Foc, el secret del regne de llacs”, està centrada en el seu últim projecte, el 15 d’octubre va presentar el seu llibre “Ni tan alt ni tan difícil”.

Intentarem conèixer una mica més de la seva vida i inquietuds i projectes:

 

1. Sabem que t’agrada portar l’imprescindible en les teves expedicions. Què no et pot faltar a la motxilla?

Més enllà de l’evident com aigua, menjar, frontal, paravent, cremes solars, etc …

Ja no viatjo sense complements dietètics. Ha arribat un moment en què per reduir lesions i recuperar millor, he vist que ajuden molt, combinats en diferents temporades com: Omega3, col•lagen, Magnesi, Vitamina c, aigua de mar, etc

 

2. Què és l’imprescindible en les teves expedicions, allò amb el que mai començaries si et faltés?

Motivació i un grup amb el que riure. Sense això, me’n vaig cap a casa.

 

3. Les teves expedicions cada vegada són menys mediàtiques, quin és el motiu? el fugir de la fama o perquè les que et proposen són poc interessants?

Fa anys que m’autopatrocino els meus projectes, com fa la majoria dels aficionats a aquest esport. No ho explico als mitjans, perquè aquesta no és la raó per la que practico aquest esport. Hi ha molta gent bona fent activitat de primera línia, de fet, el 95% de les activitats que reflecteixen els mitjans de comunicació són bastant mediocres i amb poc valor alpinístic.

 

4. Què et porta a pensar en un projecte nou? Com i amb qui prepares una expedició?

Sempre escalo amb amics, bons amics, i els projectes sorgeixen de mil formes, mirant una revista, recordant un lloc en què vam estar anys enrere o per recomanació d’un altre company…

 

5. Quin és el teu proper projecte?

Esportivament parlant, mentre em recupero d’una lesió de colze bastant llauna que m’ha deixat semiparada aquest estiu, anem projectant fins on ens arribaran els diners l’any que ve. És possible que anem a algun lloc de Canadà, per desgràcia la illa de Baffin va quedar descartada per falta de pressupost.

Professionalment parlant, presentem el proper novembre a “Casa del Llibre” el llibre que acabo d’escriure “Ni tan alt ni tan difícil”.

 

6. Si en les teves expedicions no existís aquest mínim de sofriment i de dificultat, ho seguiries fent?

La dificultat t’obliga a superar-te, el que es fa sense esforç, no comporta satisfacció. I el sofriment és la salsa que lliga tot això.

 

7. Ja has fet alguna cursa. Si comparem aquest tipus d’esport amb l’alpinisme, la natura juga un paper molt diferent. Quina és la diferència per a tu? I quines són les teves sensacions?

Només he fet un parell de carreres molt senzilles, la veritat és que la síndrome de CIT que tinc m’impedeix corre-les, però en cap d’elles, ni quan entreno trotant una mica, sento que la naturalesa sigui tan diferent. Però les activitats si ho són, practicant alpinisme als Alps, has d’estar concentrat al 100 % per no cometre cap error amb les cordes, les assegurances, les esquerdes, la caiguda de pedres, la dificultat del pendent, etc ..

 

8. Amb quin esport complementes els teus entrenaments per estar en forma? 

Córrer per la muntanya, bicicleta de muntanya i esquí de travessia i sobretot esquí de fons a l’hivern, que és el menys lesiu de tots.

 

9. Has assolit cims de 8.000m i 2 quedant a pocs metres. Per a tu el no culminar un cim no és un fracàs, ens pots explicar per què?

Muntanyes de 8.000 m he pujat 2. Però francament, la meva activitat a la muntanya, no la valoro tant pel cim d’un 8.000 sinó per les rutes de dificultat que he escalat als Alps o en altres llocs del món. Escalo per convicció, no per compromís o per postura i sé que quan realitzo un projecte em lliuro en cos i ànima i dono tot el que tinc. Sempre acabo traient algun benefici d’aquest esforç, partint d’aquesta base, el fracàs només s’entendria si retorno a casa de buit, però no arribar al cim, no vol dir imperativament no haver aconseguit res d’aquest activitat.

 

10. Una frase teva diu “la felicitat no ve donada per lo alt que arribes sinó per l’esforç que has posat”, per a molta gent no és així, ja que si no arriben o no ho aconsegueixen entenen que és un fracàs, com els ho transmetries perquè canviessin d’opinió?

Sincerament, no tinc cap interès a canviar la mentalitat dels que pensen així.

 

11. Et van proposar fer la pel•lícula d’IMAX al camp base, després de l’intent de la cara nord, creus en les casualitats? ja que arran de la pel•lícula va començar la teva carrera mediàtica

Tothom té sort i oportunitats. Els hi ha qui més i n’hi ha qui menys, hi ha qui la busquen i d’altres que les troben, però hi són per a tots. La diferència radica en estar preparat en el moment en què es creuen i en atrevir-se a donar el pas.

Pel que fa al concepte mediàtic, és una etiqueta que no he entès mai, què és ser mediàtic? Haver aparegut alguna vegada a la tele o a les revistes? Bé, doncs llavors ja ho havia fet d’anar a l’Everest. Estar constantment en els mitjans ? …. Doncs llavors no és el meu cas.

 

12. Li queda molt a fer o a demostrar a la dona en el món de l’alpinisme?

Demostrar? No ho sé, no tinc ni idea si és necessari que hàgim de demostrar res. Per què? A qui?

 

13. Ens pots dir els teus principals valors i les teves virtuts? Intentes transmetre’ls en els teus llibres? I les teves pors?

Intento transmetre el que considero que és positiu i que aporta. Alguns punts poden ser valors en els que crec, altres virtuts que m’agradaria aconseguir amb el temps.

 

14. La teva afició a dibuixar és anterior als teus llibres, sempre que podies agafaves un llapis i et posaves a dibuixar, de fet vas guanyar el teu primer concurs de dibuix en tan sols 4 anys.

El realitzar els teus propis dibuixos i publicar-los en un llibre, era un somni ? Ho has complert o hi ha més?

Dibuixar i escriure t’endinsa en un món fantàstic que creix i s’expandeix, cada vegada que dibuixo un conte o escric un llibre, apareixen noves idees per a nous projectes. Ara mateix el meu somni seria passar els viatges de la Tina a la gran pantalla per fer una sèrie animada.

 

15. Què t’aporta la feina com a model, escriptora, conferenciant a part de l’econòmic?

Amb els contes, els llibres o les conferències algunes vegades aconsegueixes arribar a l’interior de les persones, tocar un ressort i fer-les reflexionar poc o molt, no importa. Aconseguir una cosa així és francament una satisfacció.

 

16. Com entrenes la ment, el teu interior? Com aconsegueixes tenir sempre aquest somriure?

Sent conscient en tot moment que la vida és un regal i un miracle, i que el que ens passa depèn de nosaltres, no dels altres.

 

17. El teu millor moment esportivament i el teu pitjor?

 

El meu millor moment esportiu, fa un parell de dies, després de córrer vaig seure en una pedra a meditar al que li va seguir un dia feliç. El pitjor, el dia anterior, on el colze no va deixar de donar-me la llauna.

No hi ha millors ni pitjors, cal viure el dia a dia, ni passat ni futurs, l’únic moment que compta és l’ara.

 

Breus :

– El teu menjar preferit: els bolets

– El teu millor viatge: Acompanyada dels que vull i els que m’estimen

– Que et falta per visitar: Madagascar, el mont Fuji, els cenotes a Veneçuela, Tailàndia, etc …

– Que hi ha sempre a la nevera: Tomàquets, bolets, pernil i vi.

– Que portes sempre a la maleta: Un bloc de notes i un llapis.

On et sents més feliç?: On hi hagi una vista panoràmica.

– El teu ídol: No en tinc, no crec en els ídols, ni en els mites.

– Una cançó: For Emma

– Un grup: Bon Iver

– Una pel•lícula: Perduts a la neu

– Un moment del dia: L’aquí i l’ara.

 

 

Més informació: www.aracelisegarra.com