NEIX EL 4 D’AGOST DE 1948 A OSCA

Domingo Catalan

1983 – millor marca a Marató de Barcelona 2h 17’46’’

1985 – Santander- 100km. Guanya el campionat d’Espanya, 6h 31’32’’

1986 – Santander- 100km. Guanya el campionat d’Espanya ,6h 32’09’’

1987 – Santander- 100km. Guanya el campionat d’Espanya, 6h36’32’’

1987 – Millor marca en el Campionat del món a Bèlgica, 6h 15’15’’

1988 – Santander- 100km. Guanya el campionat d’Espanya i del món, 6h 34’41’’

1988 – Palamós- 100km. Guanya el campionat del món.

1988 – Corre a Sud-àfrica.

1990 – Palamós – 100km. Guanya el campionat d’Espanya, 6h 47’01’’

1992 – Madrid – 100km. Guanya el campionat d’Espanya, 6h 50’ 14’’

1992 – Palamós – Campionat del món 100 km. Segon lloc.

1984 – Obre botiga especialitzada en calçat per a córrer.

1990- Es crea el Domingo Catalán Fondistes Club.

Fa cosa d’un mes vam quedar que aniríem a fer-li una entrevista. Ens ha costat una mica fer un recull de la seva biografia esportiva. Ni ell mateix la té anotada. Realment ha estat un atleta amb vocació. El més important per a ell era córrer i córrer i la seva voluntat i dedicació el van fer arribar a ser un dels atletes de més renom de l’atletisme català.


Al seu web hi diu “correr siempre ha sido mi gran pasión. Ya a los 16 años participé en mi primera competición y desde entonces no he dejado de practicar atletismo”

Vaig venir a Barcelona als 14 anys i 1 dia. Estava sol a Barcelona a casa d’una tia. Treballava, estudiava i necessitava fer esport.

Un campió d’Espanya d’obstacles, Josep Fontseré, em va animar i em va dir que anés al Barça. Li vaig dir “jo aguanto molt corrent”. Era l’any 1964, vaig anar al Barça, vaig parlar amb Gregorio Rojo i vaig començar a entrenar.


En algun lloc he llegit que algú deia: “un personaje muy singular y muy curiosos sus entrenos”, per què?

Entrenava molt i no era partidari de cuidar el menjar, ni el beure, ni anar al gimnàs. Era molt autodidacte però amb molta voluntat.


Any 1977, coneix al Sr. Oliu. Qui era?

És el fundador de la Comissió Marató Catalunya. Va venir al Barça, on és ara el mini estadi on hi havia unes pistes on jo entrenava, va preguntar per algú que corrés i ens van presentar.


Any 1978-1979. Primera i segona Marató a Catalunya. A Palafrugell

Quins records en té? Per què a Palafrugell?

Em van proposar entrar a la Comissió Marató de Catalunya, però no vaig entrar a la Junta perquè jo només volia córrer.

Es va fer a Palafrugell on el Dr. Pere Pujol feia un tipus de Marató no gaire ben mesurada. I van quedar amb el Sr. Oliu per fer la Marató.

Realment, va ser l’inici de les curses populars, sens dubte.


1980- Primera Marató Barcelona

956 inscrits.

Va guanyar l’anglès Don Faircloth 2h 19’ 42’’ i Joaquima Casas 3h 09’ 53’’

En Domingo Catalán va quedar en segon lloc, però tothom el va considerar el guanyador, principalment, per la seva popularitat.

1990- Deu anys més tard hi havia 3.349 inscrits dels quals van arribar 2.832.

Si és cert, sóc una persona d’aquí, del Barça i sí, era molt popular.


1987- 1988 Campió del món “100 km.”. Quin record en té.

Estava molt feliç, tot i que vaig deixar la família en segon terme, quasi no em coneixien. Havia entrenat molt.


L’esport ara és més popular que abans, hi ha més seguidors?

Si, molts més. Vam ser els pioners de les curses populars. Res a veure amb el que hi ha ara.

Em sento orgullós de ser un dels pioners.


Li ha estat difícil viure com a atleta professional?

Jo no era professional. Entrenava com a tal però no podies viure de l’esport.

Entrenava més que un professional.

No era molt bo, però entrenava molt i la manca d’estil la suplia entrenant.


En 1990 es va crear el Domingo Catalan Fondistas Club, i sembla ser que no va ser idea seva…

Entre ells hi havia Josep Maria Conesa (director de l’actual cursa Sant Antoni), Arcadi Alibés, Ferran Agüir, Esteve Vila, Carlos Benet, Josep Santamaría, Joaquín Navarro, Ricard Sánchez, Juan Carlos Cortiles, Joaquim Vaguer, Antoni Pena i Antoni Jiménez.

Arran de participar en una cursa a Sudàfrica, em van sancionar. Pel tema del apartheid.

Jo hi vaig anar de turisme i hi vaig participar perquè creia que no feia mal a ningú per córrer.

Era una cursa on corrien blancs i negres. Si només ho haguessin fet els blancs no hagués corregut. Els negres de Sudàfrica no podien córrer ni al seu país ni a nivell mundial. No els facilitaven fer esport.

En aquell cas no era una cursa racista i corrien tots.

Em van intentar sancionar com si fos un bandit. El Sr. José Maria Odriozola em va voler sancionar per dos anys.

Ser perseguit per córrer a Sudàfrica, crec que va ser una injustícia.

Aleshores, un grup de gent es va unir per ajudar-me i van fundar el club que porta el meu nom, fins ara.

No els entreno, formo part d’ell.

És tot un orgull que hi hagi un club que porti el meu nom.


El 1984 obre la botiga, per què?

No m’agrada que em manin. Així sóc responsable del que faig.


El millor moment en alguna cursa?

Molts. Quan vaig fer la primera marató a Barcelona el 1980.

I també l’any 1983 quan vaig fer la millor marca a Barcelona 2h17’46’’.


El pitjor moment en alguna cursa?

Moltes vegades, quan arribes derrotat.

L’any 1984, a Barcelona, em vaig retirar per una lesió quan estava en una forma esplendorosa. Em va saber greu.


Què no t’he preguntat que t’agradaria que et preguntés?

Que t’expliqui anècdotes.

Per exemple, un any, a la Marató de Barcelona, en passar per la presó Model, anava en el grup capdavanter i del primer pis a l’últim, els presos m’aplaudien i només deien el meu nom.

M’anaven dient “Domingo dales canya!!!”

Els vaig dir als del meu grup “No sé si os habeis percatado pero al único que conocen es a mi…” (somriu)

Era emocionant.


Aquesta és una de les mil anècdotes que pots sentir d’en Domingo Catalán. Pots anar a veure’l a la seva botiga i, a part d’emportar-te una abraçada ben sincera, pots estar estona i estona sentint-lo parlar.

Moltes gràcies.