“Em dic Miquel Pucurull i Fontova, i tinc 72 anys .

 

Sóc un corredor popular. Vaig començar a córrer quan tenia 41 anys per perdre pes. Ho vaig aconseguir i, des de llavors, no he deixat de fer-ho més que quan he estat lesionat o malalt, perquè em va molt bé en tots els aspectes.

 

He acabat 41 maratons i moltes mitges i curses de distàncies diverses…”

Miquel amb la seva filla al c. Sepúlveda

Aquest és l’inici de la carta de presentació que Miquel Pucurull ens enviava fa un any.

 

És difícil estar dins d’aquest món i no trobar-te el seu nom en algun lloc. Esportista, amant de l’atletisme, organitzador de la “Cursa popular de Cantonigròs, memorial Ramon Oliu”, participant actiu de fòrums, actiu en les xarxes socials (facebook i twitter)… historiador: s’ha dedicat a buscar informació històrica del recorregut de moltes curses, sobre tot de la ciutat de Barcelona, que ell anomena “fisonomies”. Sociòleg: fa poc ens ha enviat informació de l’evolució dels participants en les curses populars. En fi, tantes i tantes coses que és difícil plantejar una entrevista en un temps i mitjà reduïts.

 

Fa més d’un any, s’acostava la data de la 33ena Marató de Barcelona i en Miquel Pucurull i Pablo Pluvinet van obrir una pàgina de facebook demanant ajuda per a superar el mur. 834 membres es van afegir a la crida. Evidentment, sense desmerèixer la participació de tots ells, en Miquel n’ha estat l’ànima.

 AJUDA’NS A SUPERAR EL MUR

 

Què és el mur d’una marató, Miquel?

 

El Mur és un defalliment seriós que es produeix sovint, bastant de sobte, al voltant del Km 32 al 34. Més acusat en els homes que en les dones (en conec unes quantes que no l’han passat mai). Les forces s’acaben per moments…no avances…et venen ganes de plegar…T’has quedat sense sucres, sense sals; el teu cos no et respon i les passes que fas són molt més curtes que abans…Llavors has de recórrer a la ment i treure les forces de no se sap on per acabar. Més enllà, si durant uns tres o quatre quilòmetres d’aquest patiment, aguantes, la proximitat de l’arribada et dóna ales per fer-ho.

 

Què esperàveu que fes la gent per poder ajudar-vos?

 

Esperàvem que ens animessin en el tram del litoral –entre el Km 30 i el 35- , que és lloc de la prova on no acostumava a haver-hi ningú mai. Esperàvem, només, que hi hagués gent present. Ja n’hauríem tingut prou. Però no va ser únicament això: la gent cridava, els nens ens oferien el palmell de la mà, molts feien soroll amb qualsevol estri…va ser increïble. Per a no oblidar-ho.

 

Hi ha 837 membres al grup de facebook i vareu tenir molt ressò, vareu notar diferència amb d’altres anys?

Us vam ajudar a superar el mur?

 

Moltíssima diferencia. Després de la prova, comentant-ho amb corredors i corredores, tothom coincidia que havia estat molta la gent –molta més que cap any- la que havien vist al Litoral, animant, fins i tot amb pancartes. No tinc cap dubte que, els que hi hereu, ens vareu ajudar a superar el mur. No hi ha res que sigui més gratificant, a aquelles alçades de la marató on les forces t’abandonen, que escoltar crits d’ànims i notar el calor humà.

 

Una cop finalitzada la marató, el grup es va preguntar “i ara què?” Us havíeu de dir adéu?

 

La iniciativa havia estat magnífica. Fins i tot, alguns mitjans de comunicació, com el periodico o Catalunya Ràdio se’n van fer ressò, i pocs dies després de la marató, ens varem proposar fer el mateix l’any següent. Hauria estat una llàstima desfer el Grup que s’havia format, on imperava un extraordinari bon rotllo. I sovint, per tal de mantenir-nos units, fem aportacions relacionades amb el córrer en el fil del Facebook “Ajudans a superar el mur”.

 

Quantes maratons de Barcelona has corregut?

Aquest any la faràs?

 

N’he corregut 42. I sí, aquesta any la faré. M’hi vaig apuntar l’endemà d’acabar la de l’any passat. (Tinc la teoria que, per ajudar-te en l’estímul, t’hi has d’inscriure aviat)

 

Fa poc ens explicaves que la marató ha augmentat un 26 % en nombre de participants. Aquest any hi ha prop de 17.400 inscrits, una bogeria, no?

 

Una autèntica bogeria. Ni els més optimistes ens podíem imaginar –tenint en compte l’atonia que havia patit la marató de Barcelona durant molts anys- que es produiria un creixement tant espectacular en els darrers temps: en el moment que l’Ajuntament va apostar decididament per la marató i va encarregar la seva organització a una experta empresa. La marató, afortunadament, ha arrelat definitivament a casa nostra, com succeeix en altres països. És probable que enguany ens acostem als 19.000 inscrits, tot i que, el que compta són els arribats, que poden ser al voltant de 16.000, i convertir-nos en la cinquena marató d’Europa.

 

Descriu-la amb adjectiu: emocionant, excitant, única…

 

Dic sovint que córrer una marató és una de les millors coses que es poden fer a l’any, sinó la millor. I si és la de Barcelona, que transcorre pels llocs més emblemàtics de la ciutat, i et sents recolzat per l’enorme quantitat de gent que surt a animar-te, l’experiència és difícil d’explicar i adjectivar.

 

Sovint, també t’has mostrat contrari a l’elevat preu de les curses populars, fins i tot vas fer una llista de les poques curses gratuïtes que hi ha a Catalunya.

 

No són poques les curses gratuïtes. En tinc comptabilitzades un centenar, i n’hi ha moltes més, segur. Passa, però, que –excepció feta de la d’El Corte Ingles- tenen molt poc ressò i hi participa molt poca gent. Una llàstima. (Paradoxalment, com més cara és la inscripció a una cursa, més gent s’hi apunta).

 

Suposem que en els temps que corren, la gratuïtat està en perill perquè les administracions públiques tenen més difícil donar subvencions. Tu que n’organitzes una, la “VIII Cursa popular a Cantonigròs, Memorial Ramon Oliu”, creus que el “boom” de les curses populars ha tocat sostre?

 

Són dues qüestions.

Crec que, efectivament, la gratuïtat de les curses està en perill per la reducció dels ajuts que hi fan els ajuntaments. T també perquè, degut a la crisi, cada vegada és més difícil que les cases comercials aportin productes de mostra per a la bossa del corredor.

Pel que fa al “boom”, no; no crec que hagi tocat sostre, ni de bon tros. La gent (madura) necessita posar-se en forma, a banda d’esbargir-se i relacionar-se, i el córrer curses és una activitat idònia en aquests aspectes, a més a més de ser un esport que practicar-lo resulta relativament econòmic. I per una altre costat, la dona s’hi està incorporant a marxes forçades.

 

Miquel, quin dia és la cursa de Cantonigròs aquest any?

 

El diumenge 3 de juny.

 

Què hi trobarem?

 

Un molt bon ambient; uns paratges (el Collsacabra) excepcionals; una cursa de 10 Km i dues infantils, totes gratuïtes; una guarderia per a que puguin córrer els pares; vestuari i dutxes; fàcil aparcament; bossa amb llibres; pica-pica de productes de la terra; l’acolliment d’un poble petit bolcat en l’esdeveniment…i la sensació de que participes en una prova tot rendint homenatge a la memòria de Ramon Oliu, l”inventor” del moviment popular del córrer.

 

Miquel, em sap greu no poder parlar de moltes més coses, de tu com a corredor, de qui era Ramon Oliu, esperem poder seguir parlant un altre dia…

 

ELS BLOGS D’EN MIQUEL

Fisonomia de la Marató: http://fisomarat.blogspot.com/

http://historialdelamaratdebarcelona.blogspot.com/

http://fisonomies.blogspot.com/

 

El dia 29 de febrer, després d’haver-li fet l’entrevista, deia això en el facebook “d’Ajuda’ns a superar el mur”

 

“Snif. Per a mi, enguany, adèu Marató de BCN. Ahir vaig caure d’una escala i m’he fotut un genoll enlaire. Repòs absolut no sé quans dies.”

 

Et desitgem una ràpida recuperació però segur que el veurem “Ajudant als maratonians a superar el mur”