En aquesta ocasió, parlem amb una de les millors esportistes del nostre país, però sobretot una apassionada de les dues rodes i dels esports de resistència. Més enllà dels títols aconseguits, la Núria se sent com una aficionada més, que gaudeix de cada pedalada, ja sigui competint o sortint a rodar amb amics.

 

Per situar-nos, aquests son ‘alguns‘ del títols que ha aconseguit:

Nuria Lauco

–         Guanyadora IronBike 2010

–         Guanyadora Titan Desert 2008 i 2010

–         Guanyadora Pedals de Foc Non-Stop 2007, 2008, 2009 i 2010

–         Campiona Espanya Duatló-Cross 2012

–         Campiona Catalunya Veteranes Raquetes de Neu  2012

–         Campiona Vertical Race Andorra-Espanya 2012

–         Campiona Catalunya Veteranes Verticals de Muntanya 2012

–         Sub-campiona elit Verticals de Muntanya 2012

–         3ª elit Empordà Extrem 2015

–         1ª elit Challenge MTB Series 2017

–         1ª Master Scott Marathon 2017

 

 

Competidor: Com, quan i on vas començar a practicar el ciclisme de muntanya?

Núria: La veritat és que vaig començar tard, als 26 aproximadament. Vaig tindre una filla molt jove que em va ocupar les 24 hores del dia i, quan va ser una mica més gran, necessitava alguna cosa per distreure’m, sortir a la muntanya i respirar. Vaig comprar-me una bici en una entitat bancària posant diners a termini… i aquí va començar la meva major distracció i afició.

 

Competidor: Com t’organitzes alhora de compaginar feina i entrenaments?

Núria: Sempre he treballat tot el dia, al principi sortia només entre setmana, després vaig anar afegint gimnàs i, mica en mica, l’afició va ser tan gran que m’ho convinava als migdies per sortir 1’30 sempre que podia. Ara segueixo sortint cada dia a migdia un parell d’horetes.

 

Competidor: Quina importància li dones al entrenament invisible (estil de vida, menjar, descans, …)?

Núria: No he sigut mai massa capficada en tots aquests temes, m’hagués agradat dedicar-me més, però la feina i les obligacions no m’ho posaven fàcil, i a part que sempre he ‘tocat de peus a terra‘. No he sigut mai professional d’això, per mi és una afició que me la prenia en serio perquè disfrutava i encara disfruto molt, però hi ha prioritats a la vida que no es poden deixar de banda.

 

Competidor: Quins son els teus propers objectius

Núria: Seré una ciclista atípica però mai m’ha agradat tenir-ho tot planificat ni marcar-me objectius. Potser en aquest aspecte sóc una mica supersticiosa… si em marcava un objectiu, sempre era el que pitjor em sortia o passava alguna cosa que feia no anés bé. Per tant, quasi sempre he anat fent coses segons la motivació i les ganes.

 

Competidor: Quin ha estat el teu pitjor moment com a esportista?

Núria: Sempre passes moments dolents, aquella cursa que li havies posat molta il·lusió i no surt com esperaves. Però el que sempre he portat pitjor és que algú confies en mi i, d’alguna forma, decebre’l. Això em superava. També el pitjor per mi ha sigut la part tècnica de la btt. Jo vaig començar de gran i no tinc la tècnica dels que comencen de ben jovenets. Les curses cada cop es van anar tornant més tècniques i jo m’havia d’esforçar en entrenar més per no penalitzar tant en els trams tècnics…  i arriba un moment que et dones compte que no pots millorar més. Això va ser a l’any 2011 i vaig decidir deixar la competició en btt. Va ser dur, però ja no disfrutava, al contrari, ho passava malament. Vaig canviar d’esport uns anys fins que van tornar les ganes de fer bici.

 

Competidor: Quins han estat els tres millors moment que t’ha donat la BTT?

Núria: Han sigut molts, les curses que et sortien bé, que senties que ho havies donat tot i no perquè les guanyessis, perquè potser no era el cas. Guanyar proves molt dures per mi impensables, com l’IronBike,  que només els que hi han anat saben de què parlo. La Titan Desert també em va portar molts bons moments i una repercussió mediàtica per mi impensable. Però el poder viatjar a Brasil, Itàlia, Àustria a fer el que m’agradava ha sigut el que més m’ha omplert, sobre tot, per fer-ho convinat amb la meva feina i amb els que m’envolten.

 

Posted on Categories Curses en Bicicleta de Muntanya, Entrevistes

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *