22 de maig de 1973, El Vendrell

Ciclista vendrellenc.

Ex-ciclista professional, ha participat en un Tour de França, dos Giros i una Vuelta

Actualment, President de la Penya Ciclista del Baix Penedès

“Este verano, finalmente realizaré mi segundo macro viaje en solitario. En esta ocasión mi rumbo será sur-oeste. Empiezo en San Petersburgo y poco a poco llegaré a Vendrell. El recorrido serán unos 3.800 a 4.000km, pasando por Rusia, Estonia, Letonia, Lituania, Polonia, República Checa, Alemania, Suiza, Francia y entrando por la frontera de Puigcerdà. Espero que disfrutéis de mi viaje, a partir del 30 de julio.” Encapçalament del seu diari 

http://rusiavendrell2012.blogspot.com.es/

Per què Sant Petersburg – El Vendrell?

Bé, Sant Petersburg és una ciutat moderna i prou lluny per fer un viatge d’aquesta distància d’uns 4.000 km. Tenia un mes de vacances i aquesta és la distància que volia fer, aproximadament.

Després, el sentit de marxa és de Nord a Sud, ja que si fos de Sud a Nord, segurament a finals d’agost als països bàltics el clima pot no respectar-me.

Tens un mes de vacances, la família no et reclama… decideixes realitzar aquesta aventura que ja deus tenir en ment des de fa temps…. per on comences i quant de temps abans?

Fa dos anys que tenia al cap aquest viatge. Al 2008, ja vaig fer Vendrell – Grècia i vaig gaudir molt. Al 2010, el cuc em va comença a rondar, però per motius familiars no ha pogut ser fins aquest 2012. Sóc solter tot i que ara tinc parella i ella sí que m’enyorava, però ja sabia que aquest viatge era important per a mi i ho ha respectat perfectament.

Planeges cadascun dels quilòmetres o amb el navegador vas improvisant la ruta?

Abans de marxar a Russia i gràcies a “google maps”, vaig planificar quin seria el traçat a seguir. Després amb el navegador vaig introduir el track a seguir. Però una cosa són els plànols i altre el que em trobo, per tant, també m’ha tocat improvisar molt la ruta. Planejar els quilòmetres, com d’on sortiré cada dia i on arribaré… ufff és massa feina.

Així que cada dia sabia d’on sortia però no on arribaria. També això ho decideix el clima i el cos, dia a dia.

Per què en solitari? És un repte personal? Has de tenir un caràcter especial?

Crec que fer-ho en solitari desconnectes molt més, si la intenció de les vacances es desconnectar.

També al cap de més de dues setmanes, el cansament físic por obrir escletxes entre els companys i podria posar en perill la dolçor de la ruta. Per tant, solet amb la bici. Jo pedalejo i ella em porta.

Físicament, estàs molt preparat, però has fet algun entrenament específic per aguantar dalt d’una bici durant un mes i a una mitja d’uns 150km dia?

Poca cosa he fet, últimament per feina i els caps de setmana per les curses de la Federació Catalana de Ciclisme, no he pogut practicar tot el ciclisme que volia. Però no em preocupava, ja que la mateixa ruta sabia que em posaria a to. Patir la primera setmana i després poc a poc et vas reforçant.

Et vas comprar una bicicleta nova..una BH… quines característiques específiques té per afrontar un viatge així?

La BH, la vaig comprar de segona mà. És una bicicleta normal d’un valor de nova de només 800 € en format BTT i amb rodes de 700. Li vaig canviar el manillar per un que em permet adoptar moltes més postures. També, com és normal, li vaig instal•lar un porta paquets. Per tot el demés, una bici standard.

 

Què fas amb la bici quan dorms?

Per sort, de Pirineus cap al Nord, tots els llocs on m’he allotjat tenien sempre algun racó per poder-la deixar sense cap problema. Aquestos països estan molt acostumats a que la bici sigui un mitjà més de desplaçament.

Què vas posar com a imprescindible dins les alforges?

Res és imprescindible, per Europa tot ho pots trobar.

Quant pesaven les maletes? Hi ha una relació pes-ciclista-bicicleta, per calcular el que pots dur?

Portava uns 12 kg. de pes a les alforges. La bici equipada pesaria uns 18 kg, per tant el conjunt aniria cap als 30 a 35 kg, ja que també porto una tenda de campanya per si de cas.

El dia 18, vas rebre la trista notícia de que un soci del teu club havia mort practicant aquest esport. No sé si abans no es deia, però últimament rebem moltes notícies d’aquest tipus… Què es pot fer?

Ufff… és un tema difícil a resoldre. El transeünts volen treure els ciclistes de les voreres a les ciutats. Els cotxes per les carreteres corren molt i no ens respecten. Crec que és trobar el punt d’equilibri entre tots, però sobre tot respecte i conscienciació.

Com tantes vegades he dit, per què de Pirineus cap al Nord em sentia més segur que circulant per les nostres carreteres??? Sé que també al Nord dels Pirineus hi han morts de ciclistes, però segurament menys…

Els conductors al fer un canvi de direcció miraven bé pels retrovisors, saben que la bicicleta és per tot arreu i estan molt acostumats a compartir espais amb elles.

De fet, en Francesc no és el primer viatge que fa, d’aquest tipus. L’any 2008 va fer Grècia- El Vendrell i el 2011 la Transpirenàica. Quin serà el proper?

Ara per ara, no tinc cap cosa al cap. Com he dit abans, ara tinc parella i la cosa canvia, així que el que em toca es “contaminar-la” del món de la bici i després convèncer-la per fer una aventurilla d’aquestes. És qüestió de temps.

El pitjor moment viscut al viatge?

El dia que vaig passar per Lyon. Vaig patir tres punxades i després la ruptura de la canya de direcció. Una averia que em va obligar buscar taller i, per sort, al dia següent vaig poder continuar, però era una averia que si em passa per algun lloc solitari, hauria estat molt difícil continuar amb el viatge.

El millor…

La bona predisposició de la gent per ajudar-me i els paisatges.

Podeu llegir el blog http://rusiavendrell2012.blogspot.com.es/