“Canaletes” Club d’atletisme de Barcelona

El KNLTS utilitza la pista d’atletisme de La Marbella, al barri del Poblenou. Unes instal•lacions renovades en motiu del Campionat d’Europa d’Atletisme BCN’10 i lloc privilegiat per poder entrenar, al costat del mar.

Parlem amb en Julià Urrutia, tècnic de l’escola d’atletisme

Cada tarda, després de l’horari escolar, la pista de la Marbella està plena de nens, nenes i joves practicant aquest esport. Quants futurs atletes teniu?

Actualment tenim uns 155 nens i nenes, i esperem que seguint la tendència dels darrers anys, en tinguem més de cara la temporada vinent. Estem molt contents de la nostra trajectòria en aquest sentit.

Quantes escoles hi ha a la ciutat de Barcelona?

Si no m’equivoco, a Barcelona ciutat hi ha 6 escoles d’atletisme

Digna’ns tres valors importants pels què practicar aquest esport:

Companyerisme, esperit de superació i cultura de l’esforç

L’atletisme és un esport individual, com es pot parlar, en aquest cas, de fomentar el companyerisme entre els nens del club?

Els nens i nenes comparteixen entrenaments, comparteixen esforç, parlen, riuen, interactuen, s’ajuden, pateixen pels companys. És un plaer veure en les competicions com nens i nenes de 15 anys animen als més petits i aquests fan el mateix amb els companys de més edat als quals intenten imitar. I l’atletisme no només fomenta el companyerisme entre nens i nenes del mateix club, acaben fent amistat amb atletes d’altres clubs, i aquest és un fet que penso diferencia els esports individuals dels esports d’equip. La rivalitat s’entén d’una manera molt més “sana”.

A quina edat comenceu a agafar nens?

Tenim algun petit de 5 anys però recomanem no començar abans dels 6 anys. De fet però, fins als 8 anys no comencem a fer entrenament atlètic enfocat a les competicions, amb els més petits treballem més la coordinació mitjançant el joc.

I fins a quina edat teniu atletes?

L’escola d’atletisme finalitza amb la categoria cadet, nens i nens de 15 anys encara que algun ja ha pogut haver fet els 16 anys. Un cop finalitzada la seva etapa a l’escola, poden passar a formar part de les categories més grans dins del club.

Quins aspectes físics afavoreixen l’aprenentatge?

Velocitat, resistència, coordinació, força, potència… tots aquells que es necessiten treballar en funció de les modalitats atlètiques que es practiquen.

És necessari formar part d’un club per practicar, a nivell competitiu, aquest esport o pots anar per lliure?

Es pot fer per lliure però si que és recomanable que algú et planifiqui els entrenaments i et faci millorar la tècnica si tu mateix no tens prou coneixement.

La Federació Catalana d’Atletisme fa bastants controls periòdics dels nens i controlen les seves marques. Arriba un moment que no pots continuar practicant aquest esport en un club si no arribes a un mínim?

No, mai. També és un altre aspecte a destacar d’un esport individual com és l’atletisme. Sempre es pot practicar l’atletisme de competició, no et demanen marques mínimes per participar-hi, és igual si ets el millor de Catalunya o les teves condicions físiques són més fluixes. Tothom té dret a participar-hi i, a diferència dels esports d’equip, no jugaràs més o menys minuts en funció de si ets bo o no tant bo, ni ningú et dirà que ho has fet malament i que han perdut per culpa teva. Una altra cosa és que les marques que es fan durant tot l’any serveixin per participar en les finals dels campionats de Catalunya on és inviable que hi participi tothom, però aquestes jornades finals són puntuals, durant tot l’any et pots cansar de competir si vols, sigui quin sigui el teu nivell.

Suposo que un club s’engrandeix quantes millors marques treuen els seus atletes, no?

Sí, però bàsicament perquè vol dir que fas les coses bé, més enllà de les dades que aporten les classificacions. Si ensenyes bé, els nens i nenes se superen i milloren les seves marques i estan competint entre els millors. I si fas be la feina, això passa de boca en boca i cada cop tens més nens i nenes practicant l’atletisme, i aquest és el nostre objectiu principal, promocionar aquest esport. Un club també pot ser gran si tens molts atletes, independentment dels resultats.

L’atleta José Luís Moreno ha obtingut la tercera posició en el Campionat d’Espanya de veterans de Mitja Marató celebrat a Cangas de Onís, el 26 de maig, amb una gran marca 1h.23min. També va guanyar en els 10km de Ruta a Montmeló i a la Mitja Marató de Calella. Quan un atleta comença a destacar, marxa a clubs de més renom?

Bé, no és el cas del José Luis, un atleta del club de la categoria veterans que practica l’atletisme perquè li agrada. Però si, de vegades passa, quan un atleta destaca marxa a d’altres clubs que li ofereixen altres coses, generalment materials. És difícil retenir un atleta d’entre 16 i 20 anys si un club li ofereix diners, o un xandall, o no pagar la quota… Penso que és una mala praxis d’aquest esport i a l’igual que en d’altres esports, també es dóna. Davant d’això poc es pot fer, sempre hi ha qui va de “pesca” pels altres clubs. El que més greu em sap però, és que de vegades aquest fet passa amb nens petits, no és habitual en aquest esport però de tant en tant es donen casos.

Fa poc l’atleta olímpic Oscar Pistorius va fer un clínic d’atletisme per a nens i adults. Intenteu que els atletes d’elit comparteixin la seva experiència amb els nens de l’escola?

Aquesta experiència va ser molt maca, va estar organitzada per l’Institut Barcelona Esport i nosaltres vàrem participar amb l’assistència dels nostres nens i nenes. Però és difícil poder comptar amb atletes d’èlit en hores d’entrenament, el seu calendari i horaris ho fa molt difícil, però els nens veuen cada dia atletes molt bons entrenant a la mateixa pista, atletes d’altres clubs o del nostre club. I intenten imitar-los, fa gràcia veure’ls com intenten imitar moviments dels atletes adults. Però això és normal, jo també ho feia de petit.

El pitjor moment com a entrenador del KNLTS?

No podria parlar d’un moment en concret, però sempre et sap greu quan algun nen no aconsegueix l’objectiu que esperava, i aleshores et toca animar-lo, fer-li entendre que no passa res, que el sol fer de ser-hi ja és molt. També sap greu quan algun nen o nena decideix deixar l’atletisme, és com un petit fracàs personal.

El millor?

Doncs el mateix, cada cop que algú dels teus se supera, millora la seva marca, i el veus content i feliç. De fet però, cada dia d’entrenament i cada jornada de competició és un millor moment.

KNLTS. www.knlts.cat

info@knlts.cat