L’esquí de muntanya ha esdevingut actualment un esport molt conegut a Catalunya gràcies les gestes de l’excepcional atleta Kilian Jornet. La difusió a través dels mitjans d’aquest esport l’han popularitzat enormement, però l’esquí de muntanya es practica a Catalunya des de principis del segle XX quan els pioners de l’Alpinisme català comencen a fer servir les “taules” per fer excursions hivernals pels Pirineus. A tall d’exemple, l’1 de Gener de 1921 un grup liderat per Lluís Estasen van fer per primera vegada la travessa Núria- La Molina amb esquís.

Curiosament molt aviat també es desenvolupà el vessant competitiu d’aquest esport a Catalunya i ja el 1947 aquesta mateixa travessa Núria- La Molina s’estableix com a competició i es repeteix cada any. I poc després el Centre Excursionista de Catalunya començà a organitzar els famosos Rallis d’esquí de muntanya any rere any que arriba a convertir-se amb el temps amb una prova internacional amb participació d’atletes de molts països. Fruit d’aquest ímpetu, el 1997 es creà el Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya (CTEMC) liderat per Jordi Canals i Alfons Valls entre d’altres, i d’aquest centre n’ha sortit el campió Kilian Jornet i altres atletes del màxim nivell com són Mireia Miró o Marc Pinsach i gràcies a ells Catalunya s’ha convertit en una potència mundial d’aquest esport.

Què és l’esquí de muntanya?

En els sues inicis era la forma de practicar l’excursionisme durant l’hivern: una forma més còmoda i ràpida de pujar als cims o fer travesses. Avui en dia també inclou una vessant d’esport de competició: Rallis, Curses, Kilòmetres verticals, Campionats nacionals, Estatals europeus i mundials i en el futur potser esdevingui esport olímpic.

Inicialment, els practicants habituals eren excursionistes que volien seguir practicant el seu esport preferit durant l’hivern o com a mitjà per aproximar-se als cims on practicar l’alpinisme o l’escalada i, en general, puc afirmar, que en els anys 70 i 80 una gran part dels practicants no sabien esquiar i no esquiaven habitualment en pistes. Avui això ha canviat i l’esquí de muntanya es nodreix d’amants de la muntanya que també practiquen l’esquí de pista o d’esquiadors de pista que busquen noves emocions o els atrau la naturalesa salvatge de la muntanya, l’esquí fora pista o la competició.

Catalunya i el Pirineu Català és un del entorns més ben equipats per a la pràctica d’aquest esport, amb una xarxa de refugis excepcional que funciona pràcticament tot l’any i uns accessos i infraestructures de seguretat i rescat de primer nivell. Tot i això, l’esquí de muntanya en el seu vessant lúdic no deixa de ser una activitat lliure no reglada i que comporta un alt risc d’accident, i que, fora de les competicions que es fan en entorn perfectament controlat, es practica sota la responsabilitat individual de cadascú. És per això que la pràctica de l’esquí de muntanya requereix d’una formació específica i un estat físic i mental adequat que s’ha d’adquirir amb l’ajuda de practicants experimentats o a través de la formació que ofereixen l’àmplia xarxa de clubs excursionistes que tenim a Catalunya. Finalment, comentar que aquest esport es practica en un entorn molt fràgil i delicat: l’Alta Muntanya, que s’ha de preservar i cuidar si volem gaudir-ne i que els nostres fills en gaudeixin com nosaltres. Cal tenir un esperit podríem dir “naturalista” i és imprescindible practicar el respecte al entorn i a les normes establertes per l’administració per preservar-lo i compartir-ne els usos.

Qui pot practicar l’esquí de muntanya?

Qualsevol persona amb un nivell d’esquí mitjà i forma física correcta es pot iniciar en la pràctica d’aquest esport. El que és recomanable és fer-ho a través d‘un club i en grup ja que això garanteix la formació mínima imprescindible tant del vessant tècnic com de coneixement de l’entorn on es practica. Contactar amb altres afeccionats també ens ajudarà a compartir i gaudir d’aquesta activitat en el futur.

És imprescindible tenir un nivell tècnic adequat de descens amb esquís i una forma física adequada. Es tracta d’un esport que pot ser molt exigent i que es caracteritza per ascensos i descensos durs físicament, que es fa lluny de nuclis habitats i que està subjecte a imprevistos i factors que no controlem – climatologia, estat de la neu, salut dels participants, accidents, … – que poden alterar els plans i demanar més esforç del previst. La forma física és important per practicar-lo amb seguretat. No estem en unes pistes d’esquí ni en un camp de futbol on podem parar quan vulguem. A l’alta muntanya hivernal parar i no fer res no es la millor opció i si bé és veritat que a Catalunya tenim un servei de rescat de muntanya molt bo, també ho és que el tenim per ajudar-nos en cas de necessitat no per fer de taxistes quan estem cansats o hem estat imprudents. Massa sovint, avui en dia, es fan rescats de gent que senzillament han sigut imprudents o ignorants – persones poc o gens entrenades, horaris poc adequats, mal equipats, activitat no adequada als participants, etc.

Practicar l’esquí de muntanya de forma segura:

A més de la forma física i saber esquiar, l’equipament i la experiència són molt importants per practicar l’esquí de muntanya amb seguretat. La muntanya hivernal és per si mateix un medi perillós i s’hi ha d’anar amb molt de respecte. En el medi alpí la seguretat al 100% no existeix. Sempre hi ha factors de risc que no podem controlar però si minimitzar amb un correcte equipament i els coneixements i la prudència adequades. Anar ben equipat i saber com reaccionar i desenvolupar-se en cas d’imprevistos marca la diferència entre que un contratemps es converteixi en un problema greu o quelcom pitjor o en que quedi com a anècdota que recordarem i explicarem cofois als amics i família. Penseu que ens trobarem en un entorn hostil on ens hem d’espavilar només amb els propis mitjans, i que avisar al grup de rescat no sempre és viable o pot tardar en arribar o inclús les condicions poden impedir l’ajut immediat. En el medi alpí, passar la nit al ras es perillós i pot resultar fatal al hivern. L’equipament, la sensatesa i escollir el moment i la dificultat adequada a les nostres condicions ens faran gaudir d’aquest esport amb seguretat.

Consulteu sempre la meteorologia i el risc d’allaus: canviar d’objectiu o renunciar us farà gaudir de més jornades boniques i us evitarà situacions potencialment perilloses. I no patiu: les muntanyes sempre hi han estat allà i no marxaran.

Contracteu una assegurança que cobreixi específicament aquesta activitat, la millor opció es fer-se d’algun club excursionista – n’hi ha de molt econòmics- i a través seu contractar l’assegurança de la FEEC – Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya – en la versió que més us convingui. Per menys de 70 € l’any podeu gaudir de la muntanya perfectament assegurats.

Finalment, una recomanació: no aneu sols o només dos, per seguretat millor sempre en grups de mínim tres persones.

Equipament individual

Per practicar l’esquí de muntanya fa falta un equipament específic i d’altre de comú a altres activitats de la neu o alpinisme.

 

 

 

 

 

Equipament individual específic d’esquí de muntanya:

– Esquís equipats amb fixacions especials que permeten aixecar el taló durant l’ascens però fixar-lo durant els descens.

– Pells de foca sintètiques que s’adhereixen a les soles dels esquís durant l’ascens. Gràcies a la inclinació dels seu pèls, els esquís llisquen endavant però no endarrere i això ens permet pujar per pendents considerables amb els esquís als peus.

– Ganivetes per progressar sobre neus dures on només amb les pells no n’hi a prou.

– Botes específiques amb soles tipus “Vibram” i que permeten el moviment del turmell durant l’ascens però el fixen per facilitar el descens – no practiqueu mai esquí de muntanya amb botes d’esquí de pista de sola de plàstic!

– Bastons telescòpics.

– Motxilla amb sistema per fixar-hi els esquís.

A nivell indicatiu hi ha tres tipus d’equips o tendències en els equips:

– Per a competició pura i dura on prima la lleugeresa – amb materials com el carboni.

– Per fer travesses i rutes d’un o diversos dies on el primer és la seguretat i la comoditat.

– Per “freeride” o fora pista on prima gaudir del descens.

Avui en dia existeix una gama molt àmplia d’equips en el mercat i en qualsevol tenda especialitzada us aconsellaran de la millor opció en funció de l’activitat, els gustos i la cartera de cadascú. De totes maneres, compteu un mínim de 1.000 € per anar mínimament equipats. Naturalment, podeu comprar equips de segona mà a través d’internet o en “mercats “ que organitzen els clubs però, al meu parer, per començar, la millor opció és llogar. Per uns 50 € podeu llogar un bon equipament modern i en garantia d’ús. Després, ja tindreu temps de remenar i escollir el que més us convingui. També cal dir que, amb els dissenys actuals, es pot tenir un sol equip per practicar indistintament esquí de pista o de muntanya.

A més dels esquís amb fixacions, les pells i les ganivetes, les botes i la motxilla específics d’esquí de muntanya, és imprescindible portar un equip de seguretat en cas d’allaus que es composa d’un ARVA (aparell de detecció en cas de quedar colgat per una allau), una pala de neu i una sonda. L’ús d’aquest equip s’ha d’haver practicat algun cop o no ens servirà de res si no sabem com usar-lo correctament.

La roba i la motxilla

En relació a la roba, pel cos recomano les famoses tres capes afegint-hi una armilla:

– 1ª capa: samarreta tèrmica transpirable de màniga llarga i que ens quedi arrapada i que no retingui les olors, sobretot si la sortida és de més d’un dia!. Avui en dia es tornen a fer de llana i donen molt bon resultat.

– 2ª capa: jersei de folre polar o material similar aïllant i transpirable, ha de retenir l’aire calent i ens aïllarà del fred.

– 3º capa: jaqueta tipus Gore-tex, talla vent, impermeable i transpirable, a ser possible amb obertures de ventilació amb cremalleres.

– Recomano també portar una armilla entre 2ª i 3ª capa. Una peça sense mànigues de folre polar, plomes o Primaloft, s’agraeix molt tan si anem amb la jaqueta de Gore-Tex com sense ja que ens protegirà el pit i l’esquena del fred i el vent.

Per les cames, uns pantalons específics d’esquí de muntanya o d’alpinisme hivernal reforçats amb malles tèrmiques segons sigui el gruix del model i les temperatures previstes. Per iniciar-nos, uns pantalons d’esquí, si els tenim, també poden servir.

Pels peus, són importants uns bons mitjons d’hivern i específics per caminar per evitar plecs i fregaments que poden provocar llagues.

A més, són imprescindible les ulleres de sol de màxima protecció, uns bons guants còmodes – que ens permetin tancar el puny sense esforç – i un bon gorro que ens tapi bé les orelles i un buff o peça similar per protegir-nos el coll i la cara si és necessari.

Finalment, no us podeu oblidar mai del aparell ARVA: l’hem de portar correctament col•locat i activat per a ser localitzats en cas d’allau durant tota la ruta .

Naturalment aquest equipament està pensat per a travesses o rutes i no per a competició. Per a competició l’equipament ha evolucionat molt i és molt específic i no entra en aquest article, si us interessa aneu a una botiga especialitzada i us n’informaran.

La motxilla

A part de la pròpia motxilla, que ja em dit que ha de tenir algun sistema per poder transportar els esquís – segons el model el sistema pot ser de cintes de compressió o amb cables d’acer o anelles de dynema – hem de portar alguns elements bàsics de seguretat o per poder adaptar-nos al canvis climatològics i imprevistos:

– Roba de recanvi o reforç: a més de la roba que portem posada, hem de portar a la motxilla el que en dic un “kit de supervivència” compost d’una jaqueta tipus forro polar, ploma o primaloft d’alt poder calòric, una samarreta tèrmica, malles tèrmiques, mitjons de recanvi, i uns guants de recanvi millor de tipus manyoples -molt més calentes que els que tenen dits -. Tot ficat en una bossa impermeable per mantenir-ho sec siguin quines siguin les circumstàncies. Aquest kit pesa molt poc i ocupa un espai mínim a la motxilla – aquestes jaquetes es compacten i ocupen menys que un rotllo de paper de WC!- i esta pensat per poder afrontar una situació de risc d’hipotèrmia, ja sigui per una baixada de temperatura molt forta i amb vent o per afrontar temperatures nocturnes. Amb aquesta roba podem augmentar el nostre aïllament i canviar-nos si estem mullats. Aquest mateix kit ens servirà si fem sortides de més d’un dia, només caldrà afegir els estris necessaris segons anem a refugis, amb tendes o fem bivacs.

– Ulleres de tempesta tipus màscara que ens serviran ens cas de mal temps o de recanvi en cas de pèrdua o trencament de les ulleres de sol normals.

– Llanterna frontal amb piles noves.

– La pala i la sonda. Del kit d’allaus.

– Menjar i aigua

– Un xiulet

Quant al casc, ultimament s’esta posant de moda i és un element que augmenta clarament la seguretat però encara no s’ha imposat i realment, només fa falta en cas que el recorregut escollit ho requereixi o segons el nivell de risc que cada esquiador asumeix.

Equipament col•lectiu

Pel que fa al material col•lectiu, el més important és el guia o mapa, la brúixola i l’altímetre. Aquests elements poden ser complementats amb un navegador GPS però mai substituïts del tot. També s’ha de portar una farmaciola bàsica.

Quan i on puc practicar l’esqui de muntanya?

Catalunya i els Pirineus, en conjunt, són un entorn privilegiat per a la pràctica de l’esquí de muntanya. Tenim hiverns amb més o menys neu i més o menys llargs, però no és excepcional fer la primera sortida de la temporada a principis de novembre i l’última ben entrat el mes de Juny. Naturalment les aproximacions i els horaris s’han d’adaptar a les hores de llum, a la innivació i a les temperatures, però no per això gaudirem menys de l’esquí de muntanya. Si ja us heu iniciat amb algú experimentat o en un club, podeu començar a fer sortides fàcils pel vostre compte. Els vostres mentors us en podran recomanar unes quantes. Per la meva banda us diria que comencéssiu per fer un Bastiments a Vall Ter i un Puigmal des de Núria o des de l’estació Puigmal 2.000 a la Cerdanya francesa. A patir d’aquí us podeu anar atrevint amb sortides més llargues. Utilitzeu la xarxa de refugis de muntanya que tenim als Pirineus que és excepcional, es podem fer rutes i ascensions de tots els nivells. També pot ser una bona opció apuntar-se a alguna de les competicions que organitzen els clubs, n’hi ha de tots nivells i a alguns els enganxa. I finalment, recordeu que d’aquí als Alps només hi ha unes quantes hores en cotxe.

Espero que després de llegir aquest article tingueu més clar què és l’esquí de muntanya i què heu de fer per iniciar-vos-hi.

 

Raimon Nosàs