23 de gener de 1992


Corredor de Curses d’Orientació i corredor d’Atletisme


2002-03:

Campió del Campionat de Catalunya Escolar Aleví.

2003-04:

Campió de Catalunya de llarga Distància H12.

Campió d’Espanya de llarga distància H12.

2004-05:

Campió de Catalunya de llarga Distància H16.

Sots-campió del campionat de Catalunya Escolar Infantil.

1è classificat del Trofeu Martín Kronlound.

Sots-campió d’Espanya de mitja distància. Categoria H14.

2006:

Campió del campionat de Catalunya Escolar Infantil.

Campió d’Espanya de mitja distància H14.

Sots-campió d’Espanya de llarga distància H14.

Sots-campió d’Espanya de relleus cadet.

2007:

Campió: de llarga i mitja distància del Campionat de Catalunya H-21A.

Sots-campió del Campionat de Catalunya Nocturna absolut.

Sots-campió: de la llarga i mitja distància del Campionat d’Espanya H-16.

3er d’Europa en els relleus de l’EYOC (European Youth Orienteering Championships) amb la selecció espanyola sub-16.

2008:

Sots-campió de Catalunya absolut d’esprint.

Campió d’Espanya escolar, categoria cadet, de llarga, mitja i de la general.

Sots-campió d’Espanya escolar, categoria cadet, d’esprint i relleus.

Campió d’Espanya de llarga i mitja distància, de H-16.

Seleccionat en el Dream Team en la cursa de relleus U-Tiomila de 600 participants. Suècia.

1er de llarga i 3er classificat de mitja i sprint en la competició de la Copa Llatina participant amb la selecció espanyola. Italia.

1er classificat de mitja, sprint i llarga en el Campionat Ibèric, Portugal.

2009 :

Sots-campió d’Espanya de llarga distància.

Campió del món escolar en la prova de llarga distància en categoria cadet de selecció (WSCO 2009).

Sots-campió del món escolar en la prova de mitja distància en categoria cadet de selecció (WSCO 2009).

2010 :

Campió d’ultrallarga distància, Rasos de Peguera.

Campió d’Espanya de mitja, Sots-campió de llarga i 8è d’esprint, Madrid.

Campió d’Espanya de relleus categoria júnior.

2011 :

Campió d’Espanya de relleus per autonomies categoria èlit.

Sots-campió d’Espanya H20A, d’esprint i llarga.

Campió d’Espanya de mitja distància, H20A.

4t classificat al O-Festival (França) Categoria H20E.

Fa un temps parlàvem amb un amic de les curses populars i ens va dir: “el que t’aconsello es que provis les curses d’orientació, són divertidíssimes!! Una brúixola, un mapa i has de trobar unes fites en el menor temps possible. En quasi totes hi ha la categoria per iniciar-se”

Marc, ens va aconsellar bé?

Per suposat que sí. L’orientació és un esport molt complert on és important tenir un bon estat de forma però a la vegada s’ha de ser àgil interpretant el mapa. Això el diferencia de molts esports ja que has de tenir una bona preparació en dos aspectes molt diferents. I per suposat hi vas a passar-t’ho bé i a gaudir del bon ambient que es respira a les curses.

Primer, segon, tercer, sots-campió, Campió d’Espanya, Campió del Món escolar! Tens 19 anys i un currículum extraordinari… Dijous 22 de setembre veu ser proclamats Millor Esportistes Catalans Universitaris d’orientació de l’any, tu i Ludmila Fuster, com et sents?

Estic molt orgullós de poder pertànyer a la generació que està aconseguint coses que abans no podíem ni somniar. Fa uns anys creiem que només podíem anar als campionats europeus o mundials a participar, ja que no teníem prou nivell. Però ara, a poc a poc, ens estem fent un lloc entre els països punters i hem assolit objectius increïbles. Crec que en pocs anys l’orientació ha crescut molt i estic molt satisfet de saber que hi estic col•laborant.

Tenim entès que tota la família practiqueu aquest esport, sobretot la teva germana, van ser ells que et van iniciar en aquest esport o tu els vas arrossegar?

Tot va ser gràcies al meu pare. Ell havia practicat l’orientació abans que naixés l’Anna, la meva germana, però llavors va deixar de fer-ne. Uns quants anys més tard, jo gairebé en tenia 12, va decidir portar-nos a una cursa i a nosaltres ens va encantar. Vam començar a fer curses i cada cop ens agradava més i cada cop ho fèiem millor i ara no podem estar-nos una setmana sense tocar un mapa o un dia sense sortir a córrer per la muntanya!

Has pogut compaginar bé els estudis amb els entrenaments i les curses?

És una mica difícil, sobretot perquè el nivell a la universitat és molt alt i exigeix dedicar-hi moltes hores. Però els entrenaments són la meva via d’escapament de la vida d’estudiant i em permeten descansar unes hores de l’estrés de la universitat. Crec que gràcies a l’esport aconsegueixo una bona disciplina diària i sobretot m’ajuda a desfogar-me.

Les curses d’orientació és un esport molt minoritari aquí a Catalunya, perquè l’has triat?

Perquè quan el meu pare m’hi va dur per primer cop em va encantar. És un esport que et permet gaudir de la natura i practicar el córrer a la vegada i a mi ambdues coses sempre m’han agradat molt. Jo feia atletisme des de ben petit i als estius amb la família faig excursions pels Pirineus, per tant, aquest esport em permetia fer les dues coses alhora!

Esport minoritari aquí a Catalunya, i a la resta del món? Qui són els millors?

A la resta del món en general es practica molt més que no pas a Catalunya, sobretot als països europeus. Però els que verdaderament són bons, són els escandinaus. Tenen, des del meu punt de vista, els millors terrenys del món per practicar-lo i sobretot tenen tot el seu territori cartografiat i apte per a competir-hi. Vaja, tenen les millors condicions per aprendre’l i el país està tant orgullós de ser bons en aquest esport que fins i tot televisen les competicions i les miren seguidors d’arreu del país i d’altres països! L’orientació és gairebé com el futbol a Espanya. Com a dada d’interés, fan una competició anual anomenada O-Ringen on cada any hi participen al voltant de 20.000 persones!

Quina és la cursa que tot corredor de curses d’orientació somia guanyar?

Segurament un campionat del món sénior (WOC). És la competició més important de l’any i on hi participen els corredors més selectes de l’elit mundial. Tots entrenen durant l’any amb l’objectiu de proclamar-se campions però només un ho aconsegueix.

Hi ha diferents modalitats, esprint, la mitja distància, la llarga distància, relleus…en quin tipus competeixes i en quina et sents més còmode?

Sempre m’he defensat força bé en la disciplina esprint, amb una orientació ràpida i l’obligació de córrer a gran velocitat, però potser m’agrada més la mitja distància tot i que no m’ha donat tants bons resultats. És sempre per bosc (el esprint sovint es fa en poble), normalment el temps de guanyador està sobre els 32’-35’ i tot i no ser la prova per excel•lència de l’orientació (que és la llarga), també té molt prestigi. És per això la modalitat que més m’agrada i en la que gaudeixo més corrent.

Quin és el teu entrenament durant una setmana? A part de l’atletisme, quin esport et complementa?

La setmana està dividida en un dia de sèries o canvis de ritme, un dia de gimnàs i dos dies de rodatges llargs i a ritme ràpid per la muntanya (són sempre de més d’una hora). Això només sumen quatre dies, però és que gairebé cada dissabte i diumenge competeixo, per tant és com si sortís a entrenar sis dies a la setmana. Aquests entrenaments depenen de l’època de l’any, de si estàs preparant una competició i llavors entrenaràs els set dies de la setmana o si estàs començant la temporada i ho fas tot una mica més fluix.

Crec que l’esport que millor ens complementa són les curses de muntanya. Si ets bo en curses de muntanya, tens molt guanyat a l’hora de practicar orientació ja que la part física la portaràs molt bé, però et faltarà la part més important, la interpretació del mapa.

Quin són els teus propers objectius a curt i a llarg termini?

A curt termini participar als campionats de Catalunya i intentar endur-me algun podi a la modalitat de mitja i llarga distància. I a llarg termini poder participar al campionat del món júnior (JWOC) que es celebrarà a Eslovàquia i intentar obtenir un top 15 en alguna de les disciplines.

El pitjor moment en una cursa…

És estar perdut i no poder relocalitzar-te. T’angoixes, et poses nerviós perquè saps que estàs perdent temps i això fa que encara et costi més saber on ets. Potser acabes perdent només un minut, però aquell minut se’t fa etern.

El millor moment en una cursa…

És arribar i saber que has fet una bona cursa, que has corregut tant com has pogut i sobretot que no has perdut ni 20’’ en tota la cursa. Aquesta satisfacció és inigualable.

Moltes gràcies Marc