Manresa, 1976

Guanyadora de la Copa del Món per equips

Última cursa: Guanyadora de la cursa “Cavalls de Vent”
2007

Campiona de Espanya de Raids

1a Raid WIAR (Fent parella amb Neus Parcerisses)

2008

1a Cursa de Muntanya de Manresa

1a Raid WIAR (Fent parella amb Neus Parcerisses)

 

2009

1a Duatló de Núria

1a Triatló Trail Medes

 

2010

1a WIAR (Fent parella amb Gemma Arró)

2a KV Cara Amón

1a Cursa virtual de la Vall de Núria

1a Cursa Alpens

2a Cross de Sant Jordi. Navàs.

1a Mitja Marató Gels-Moixeró per parelles

1a Cursa de l’Alba

1a Cursa d’Alta Muntanya de Berga

2a Cursa de Paüls

1a Cursa del Pedraforca

4a Marathon du Chaberton (França)

3a Becca di Nona Skyrace (Itàlia)

5a Olla de Núria

2a Sentiero Della Grigne Skymarathon (Italia)

1a Course des Pèrics (Francia)

1a Toubkal Marathon (Marruecos)

1a Kinabalu Climbathon (Copa del Món)

Campiona Mountain Running International Cup

6a Copa del Món

 

2011

1a Cursa de muntanya de Manresa

2a Valetudo Skyrunning

9a Zegama-Aizkorri (Copa del Mundo)

1a Triatló Trail les Medes

3a Travessa de Canillo (Trail Copa del Mundo)

11a SkyMarathón Ribagorza Románica (Campionat de Espanya)

5a Olla de Núria

16a Dolomites Skyrace (Copa del Món)

1a Duatlón de Laspaüles

8a Sentiero delle Grigne (Copa del Món)

10a Copa del Món 2011

1ª Duatló de Vilallonga de Ter

1a Cavalls del Vent

 

Recorda els començaments de…

L’escalada: Quan era petita el meu pare em portava a escalar a Montserrat, i aquí és on comença la meva passió per la muntanya i l’escalada, esport que no he deixat de practicar mai. És el millor complement a les curses de muntanya, tant a nivell físic com mental.

BTT: Recordo la meva infància sobre una bicicleta, amunt i avall, sempre amb els genolls pelats. Va ser a l’estiu de l’últim Tour de França del Miguel Indurain, quan vaig agafar una mountain bike per primera vegada, i vam transcorre tot el Camí de Santiago amb una amiga de la infància. No en teníem ni cinc, però vam subsistir com vam poguer, va ser una experiència única.

Curses de muntanya: Parlar de la meva primera cursa de muntanya és parlar de la mítica Marató de l’Aneto, no havia corregut mai tants quilòmetres seguits, i la veritat és que em va anar prou bé a l’entrar tercera. Se’m va obrir un nou món, si no hagués sigut per una greu lesió que em vaig fer al peu, setmanes després, al caure escalant a Montserrat. Encara avui me’n ressento!!!

La BTT la practiques perquè t’agrada o perquè complementa els entrenaments de les curses de muntanya?

La practico perquè m’encanta, sobretot ara que s’ha acabat la temporada de córrer. De vegades em dona la sensació que volo baixant a tota velocitat pels senders i corriols del berguedà, sóc feliç descobrint camins. Per complementar els entrenaments de córrer, faig servir més la bici de carretera, on puc controlar més les distàncies i les sensacions.

Si els teus esports principals són les curses de muntanya i BTT, perquè no fas Duatlons de Muntanya?

Ja m’agradaria, però em falta temps!!! Aquest estiu he corregut la Duatló de les Paüles i la de Vilallonga de Ter, curses que m’han anat molt bé i alhora he disfrutat molt.

Quines creus que són les qualitats que fan que tinguis tan bons resultats a les curses de muntanya?

La constància i la passió per aquest esport i la muntanya en general. El més important és disfrutar del que fas, i a partir d’aquí, els resultats ja arribaran.

En què consisteix un entrenament setmanal teu en èpoques de màxim volum?

Treballo molt per sensacions, i lo ideal és alternar la cursa a peu amb la bicicleta de carretera, fer un dia de cada. La intensitat la faig corrent, i el volum i les hores, amb la bicicleta, d’aquesta manera evito lesions i sobrecàrregues. També és molt important descansar i dormir bé, per tal d’assimilar tot l’entrenament.

Com t’entrenes per a un raid, on potser no domines alguna de les disciplines?

L’entrenament que faig durant tota la temporada em serveix per córrer els Raids, es tracta d’acumular hores de treball i dominar totes les disciplines. I parlant de raids, dir-vos que s’està “gestant” un equip català femení de raids, per disputar la temporada vinent curses a nivell nacional i internacional….ja se’n sentirà a parlar!!!

Vas quedar 1a en al darrera cursa “Cavalls de Vent” (85km amb 5.200m de desnivell), una cursa en la que ni t’anaves a presentar, com és possible que guanyessis, estaves millor del què pensaves?

Doncs sí, estava millor del què em pensava. No havia corregut mai una distància tant llarga, i a més venia d’una lesió que m’impedia córrer amb comoditat. M’hi vaig apuntar a última hora, esperonada per un company de feina. La meva idea era acabar la travessa a ritme i gaudir de l’entorn i de la gent. M’hi vaig anar trobant bé i vaig decidir lluitar per alguna cosa més, i al final va sortir rodó. Victòria i récord femení de la prova, ni en els millors somnis.

Els teus objectius per al 2012?

Després de córrer Cavalls he descobert una nova distància, on m’hi sento molt còmoda i on els resultats m’acompanyen. L’objectiu, per tant, serà centrar-me en les Ultra Trails, que són curses de llarga distància, sense deixar de banda el Campionat del Món de curses de muntanya amb la Selecció Catalana. L’altre gran objectiu serà donar-ho tot amb l’equip femení de raids, on segurament ens esperen grans reptes.

La millor cursa de muntanya a Catalunya?

Seria injust només nombrar-ne una, ja que tenim un país i uns organitzadors excel.lents per practicar aquest esport. Bé, ara que estic en un núvol, diré que Cavalls del Vent és una cursa impressionant, tant pels paisatges com per la gent i l’organització. Però tenim altres curses que valen molt la pena com l’Olla de Núria, la Marató de Berga o la Cursa del Pedraforca. Podríem estar tot un matí parlant de les curses que s’organitzen al nostre país.

I d’arreu del món?

Córrer a Euskadi és brutal, i la Marató de Zegama-Aizcorri no pot faltar en el calendari. Un altre país que em té el cor robat és el nord d’Itàlia, i el Sentiero delle Grigne és una de les curses més impressionants que he disputat mai. Sentimentalment em quedo amb la Mount Kinabalu Climbathon de Malàisia, que em va donar la primera victòria en una Copa del Món.

El pitjor moment que has viscut en una cursa?

Els pitjors moments els recordo corrent raids de llarga distància, on el cansament i les hores de són hi juguen un paper molt important. Recordo un any, a l’Equador, que em vaig adormir sobre la bicicleta en ple descens abans d’arribar en un control, va ser una patacada per emmarcar.

El millor?

Ara fa un any a Malàisia, dos-cents metres abans de creuar la línia de meta, en Xavi Espinya, un company de la Selecció Catalana em va passar l’estelada, i vam volar fins a l’arribada. La Selecció Catalana es va proclamar altra vegada Campiona del Món, va ser molt emotiu.

Moltes gràcies Núria