A en Pablo el vam conèixer en una botiga, per casualitat. Anava a comprar l’últim model d’unes sabatilles esportives. Vam estar parlant força estona. Quan vam arribar a casa vam obrir l’ordinador per mirar el seu bloc perquè ens semblava, sense equivocar-nos, que segur que en Pablo ens podria explicar alguna cosa.


Tres aspectes molt importants d’ell: ARQUITECTE, MARATONIÀ I SOLIDARI.


ARQUITECTE:

Crec que sempre ho he estat, de petit sempre dibuixava. Dibuixar idees i convertir-ho en professió és un gran privilegi. De totes maneres de petit jo volia ser un jugador del Barça, volia ser SOTIL.


Dissenyes el circuit de la Marató del 2006, l’actual, per ser arquitecte o atleta?

Per ser un Arquitecte que corre Maratons. La sensació de buit que vaig sentir després de córrer la Marató de Barcelona del any 2003 va ser el que va impulsar a imaginar-me com hauria de ser el circuit de la Marató de Barcelona del futur. Vaig complir un repte esportiu, però córrer per carrers sense cap interès paisatgístic, molts d’ells, sense públic, en obres i corrent fins i tot per passos subterranis em produïa la sensació de córrer gairebé en clandestinitat. Gràcies uns grup de visionaris liderats per Miquel Pucurull varem aconseguim canviar-ho. Era l’any 2005 i aquell grup crea la Plataforma Marató A Barcelona.


Què s’ha de tenir en compte per marcar el recorregut, a part que mesuri 42.195m?

S’ha de tenir una idea. A Barcelona la idea del projecte, era explicar la història de la ciutat de Barcelona a través d’una línia blava de 42,195Km. La història l’explicaríem a través dels millors edificis i l’ urbanisme per on circularia la marató. Sobre el plànol de la ciutat dibuixaríem unes zones per on passaria la cursa: L’origen de la ciutat (Casc Antic); les Exposicions Universals del 1888 (Ciutadella) , 1929 (Montjuïc) i 2004 (Fòrum); Les zones Olímpiques de 1992, Anell Olímpic, Vila Olímpica i Diagonal Nord i finalment volíem recórrer els carrers i Rambles de l’Eixample per gaudir del Modernisme. El més difícil va ser convéncer a tots que aquest era el model de marató que necessitava Barcelona. Per sort per a la marató a l’Ajuntament de Barcelona, Albert Soler actual Director General per a l’esport a Espanya, compartia aquest model i va apostar per ell.


ATLETA.

Corredor Popular, corro per plaer i les meves millors marques són fàcilment superables per qualsevol corredor mitjà que s’entreni amb regularitat. 3h3023’’ en marató és la meva millor marca.


Quants anys fa que corres?

De manera constant, és a dir seguint uns entrenaments més o menys planificat 8. Córrer no obstant això sempre ho he fet, l’atletisme és la base de la resta d’esports que sempre he practicat. Ara em fa especial il•lusió veure com en alguns col•legis l’Atletisme comença a figurar com a esport.


Per què corres?

Ara per solidaritat, corro por les teves venes: http://pablopluvinet.blogspot.com/2010/01/corrextusvenas-proyecto-solidario-pablo.html


L’objectiu era acabar la marató del 2003?

SI, era la primera marató i en teoria la única, no obstant això l’èpica em va captivar. Un estil de vida diferent i poder combinar la meva vida familiar, professional i esportiva va fer que em quedés instal•lat en aquest esport.


Sensacions de córrer la de Nova York?

Una sensació de plenitud, va ser com tancar un cicle esportiu, vaig planificar córrer a NY amb 42anys i córrer en el lloc on va començar a l’història de la marató popular era el màxim. Córrer aclamat per 1.000.000 de persones a Manhattan és un record inesborrable. Para mes INRI vaig arribar a meta en 4h20’, el mateix crono que la distància recorreguda. De totes maneres, em va succeir igual que a Haile Gebreselaise, vaig dir allí mateix que em retirava de la marató, ja no podia córrer en un lloc millor. No obstant això la solidaritat ho va canviar tot i evidentment vaig tornar a córrer la marató


Soci fundador d’una associació esportiva, per què?

Sóc una apassionat de les noves tecnologies, i defensor d’Internet com a eina potent per difondre les bones idees. Córrer és un esport solitari, potser és més divertit practicar uns altres esports. Al gener de 2007, 50 usuaris d’Internet decidim muntar una web per comunicar-nos www.corredors.cat on mitjançant un fòrum explicar-nos els nostres reptes i il•lusions. Avui hi han uns 700 associats i l’associació col•labora amb diverses curses populars a Catalunya. Com diu el Domingo Catalan, el club de moda en Catalunya. Els reconeixereu per la seva samarreta taronja pastanaga amb la senyera en el costat.


SOLIDARI


Què et va passar el 2003?

Vaig patir un ictus cerebral, un Aneurisma, és a dir una petit globus instal•lat en una arteria del meu cervell desde naixement va esclatar. La RAPIDA http://fundacioictus.com/cat_pages/concepte.php actuació de Teresa, la meva esposa em va salvar la vida, en unes hores vaig ser operat a l’Hospital Clínic de Barcelona pel Neurocirurgià Gerard Conesa i vaig tenir tota la fortuna del món al no patir cap discapacitat física. 1mes al Clínic, 3 mesos a casa i casí 1 any per tornar a ser el que era. El ictus cerebral representa la 1 causa de mortalitat en dones i la 3 en homes, el gran drama succeeix quan el ictus destrossa la vida de persones d’edat mitjana 30-40 anys.


Fruit d’això és quan penses que salut i esport van units?

Si. Bé no ho dic jo, ho diuen els metges de l’Hospital Clínic, quan els vaig dir que volia tornar a córrer, em van dir “No hi ha problema sempre que entrenis adequadament”. L’exercici físic moderat és recomanable per prevenir malalties cerebrovasculars com el Ictus. Córrer 3 dies a la setmana uns 30 minuts hauria de ser un hàbit per tothom si vols tenir una bona salut.


Parla’ns del projecte solidari “corre por tus venas”

El lema és idea de Joan Clotet, un gran amic i ho resumeix perfectament. Corre i el teu sistema vascular ho agrairà en forma de salut. El projecte neix de la voluntat d’agraïment a l’Hospital Clínic la meva volta a la vida, no obstant això la col•laboració amb l’equip d’investigació que dirigeix el Dr. Angel Chamorro m’ha permès fer bandera i difondre una malaltia molt desconeguda per la societat i que es pot prevenir. Amb el fí de captar d’interès de la societat, correré maratons després de sofrir un *ictus per recaptar fons i *donar-los a l’equip d’investigació que dirigeix Angel Chamorro mitjançant la Fundació Hospital Clínic i IDIBAPS http://www.idibaps.org/


Has venut els teus km de la marató de Barcelona. Però, no en podries vendre els d’alguna altra persona, per aconseguir més diners?

Gràcies Eva, m’acabes de donar una idea, des d’ara convido a qualsevol corredor a formar part del nou correportusvenas TEAM i vendre els seus Kms el proper dia 6. Els interessats envieu-me un correu a pablopluvinet@gmail.com i ho organitzem.

L’èxit de donacions ha superat les expectatives i després de recaptar gairebé 2000 euros, anem a ampliar la venda de Kms solidaris i posem en venda el circuit sencer de la marató.


Com en les entrevistes anteriors.

El pitjor moment de la teva vida en una cursa?

No és en una cursa, però gairebé. 1 hora abans de la mitja marató de Sant Boi de 2003, en aquest moment vaig patir l’aneurisma cerebral, eren les 7am i durant uns instant el meu cos es va paralitzar.


El millor?

Espero que sigui el proper 6 de març de 2011 a les 12:00. Aquest dia espero complir el repte 4+4 acompanyat física i virtualment per tots vosaltres. La meva dona i el meu fill volen córrer els últims kms al meu costat, fins i tot Angel Chamorro també disputarà la marató. Mitjançant les xarxes socials intentaré informar del que succeeix a la cursa.


Finalment

Agrair a Eva i competidor.cat l’oportunitat que ens ha ofert per explicar una història d’esport i solidaritat.


Gràcies a tu, Pablo. Bona sort el proper dia 6 de març.