Estem a la platja, s’està fent fosc i decidim anar al “xiringuitu” a prendre quelcom abans d’anar-nos-en. Som una colla d’amics, xerrem i un dels temes fàcils i del que tots podem dir alguna cosa és l’esport. Un fa BTT, l’altre corre, un altre és entrenador… tots podem dir la nostra.

L’únic que fa temps que no fa res és en Francesc. Ha tingut alguns problemes de salut (operació del cor per intentar solucionar unes arítmies, una embòlia…). Però no es cuida gens…

No sabem exactament perquè ni en quin moment de la nostra conversa fa que en Francesc canviï de xip i se li il·lumini la cara per tornar a agafar forces i fer un gir rotund al seu estat físic. Pren el compromís de deixar de fumar, alimentar-se bé i, sobretot, fer esport.

L’entrenador l’engresca a seguir un programa d’entrenament personalitzat perquè, si tot va bé i el seu cor respon, estigui preparat per fer un Ironman en el termini d’un any.

Els que fem Competidor li oferim un espai perquè ens expliqui la seva progressió per un gran canvi.

Ens envia la primera entrega, 30/08/2011:

“Em dic Francesc, tinc 51 anys i en fa dos vaig tenir una embòlia que gairebé m’envia a l’altre barri. Després de la recuperació, me n’he adonat que m’he engreixat força i que el meu estat de forma és deplorable. A més, menjo bastant malament i fumo cigars. En definitiva, tot un desastre.


Fins als quaranta anys, pesava 69Kg i acostumava a anar en bicicleta i a córrer bastant. He fet cinc maratons de Barcelona, tot i que no m’apassiona massa. Ara peso 82Kg i no sóc capaç de fer una volta a l’illa de cases corrents.


Per sort, tinc un germà que treballa com a entrenador personal. Aquest estiu va passar per aquí, em va veure i em va dir que estava fet una veritable porqueria. Em va suggerir que podria fer triatlons. Li vaig respondre que, degut a la medicació que prenc (5 pastilles al dia), no puc pujar massa de pulsacions, estic limitat a 130-140 i que, per tant, no podia córrer en unes proves on tothom surt a 180. Llavors em va dir que això era en les curtes, però en les llargues, no cal pujar tant i em va comentar que té un amic de 64 anys que corre Ironmans sense passar de 130. Que perquè no ho provava.


El cas és que em va convèncer i m’està fent un programa d’entrenament que comença de zero. M’ha assegurat que, si hi poso de part meva, acabaré l’Ironman d’Àustria el proper 1 de juliol! Només queden 10 mesos per a la data, fa 20 anys que no nedo, 10 anys que no corro i només vaig en bicicleta per la Diagonal i en pla! I, a més, amb la limitació del meu cor!


Per descomptat que hi posaré tot de la meva part. De moment, he deixat de fumar i segueixo l’entrenament (que va començar el 22 d’agost) i que ja us descriuré més endavant.


No tinc cap amic que cregui que acabaré la prova. Els que em tenen confiança, m’ho diuen, els que no, canvien de tema quan els ho explico. Està bé, potser no pugui acabar-la, però la il·lusió que tinc en intentar-ho, em dóna un plaer i em motiva tant, que el menys important serà el resultat final.


Us aniré explicant la meva evolució tant física com emocional.


Francesc”



És clar, que el que ens explicarà en Francesc, no pretén ser un pla d’entrenament per a qualsevol. Ell ha d’anar molt en compte i ha d’estar supervisat pels metges. Competidor vol mostrar el seu cas per a engrescar a fer esport a les persones que puguin estar en una situació similar. A més, donar el nostre suport a un gran amic.

xesco1959@gmail.com