El 16 de març de 2013, un dia abans de la Marató de Barcelona, i just en el punt on aquesta comença, es retre homenatge a Ramon Oliu “pare” de l’actual Marató de Barcelona.

 

Molt a prop de les Fonts de Montjuïc, personalitats, familiars i grans amics es van reunir per descobrir la placa d’homenatge, tant desitjada pels qui saben de la lluita i energia que Ramon Oliu va posar en poder preparar aquest esdeveniment esportiu (podeu veure les fotografies a  www.competidor.cat/homenatge-a-ramon-oliu-2

 

Si aquest reconeixement ha estat possible, és sens dubte, gràcies a Miquel Pucurull, iniciat a les curses populars de fons als 41 anys i gran impulsor i estudiós d’aquest tipus de curses sobre tot de l’augment de participació de les atletes femenines.

 

Miquel, com definiries a Ramon Oliu?

Sens cap mena de dubte, com un avançat en el temps.

 

Ramon Oliu vivia a EEUU, què el va motivar a engrescar-se a organitzar la 1a marató de Barcelona l’any 1978?

Va venir a Barcelona enviat per l’empresa on treballava i en veure que a la nostra ciutat no se celebrava cap marató (ell havia fet la de Nova York) va decidir organitzar-la.

 

Noms vinculats a aquest esdeveniment com tu, en Domingo Catalan, Dr. Pere Pujol i segurament molts d’altres us veu unir per dur-ho a terme, veu trobar un camí planer?, perquè es va fer a Palafrugell?

Jo no vaig col•laborar-hi. Als que ho van fer no els va ser fàcil. No existien estructures que els pogués ajudar ni gaire voluntat per part de l’Administració de llavors. Tant és així, que, amb la impossibilitat de fer-la a Barcelona, on no tenien permís, van organitzar la primera a Palafrugell.

 

Com s’aconsegueix fer-la a Barcelona?

Perquè, tot i amb pocs participants a les dues primeres a Palafrugell (146 i 224), va transcendir arreu que la marató popular, una prova que es feia amb èxit a Europa i a Estat Units, era un esdeveniment esportiu de molta ressonància, que ajudava a donar a conèixer la ciutat on se celebrava.

 

Com es va viure la inauguració?

Pels que la vàrem córrer (un servidor per primera vegada) la marató de Barcelona de 1980 va significar molt. Llavors, la marató estava envoltada de molt misticisme (afortunadament l’ha anat perdent) i suposava un gran repte al mateix temps que un misteri. L’emoció de poder acabar-la (la vàrem acabar 716) va ser indescriptible.

 

Tu que a part de córrer has fet molts estudis sociològics, quina creus que ha estat la clau de l’èxit de la Marató de Barcelona?

En la seva primera època (les primeries dels anys vuitanta), la feina que va fer la Comissió Marathon Catalunya, que liderava Ramon Oliu, va ser extraordinària per la difusió que va fer del córrer en la seva vessant popular. Després, i durant molts anys, la marató va créixer i va patir una mena de letargia. Fins al punt que el 2005 no es va celebrar. Però des del 2006, l’Ajuntament s’ha implicat molt en la prova. I l’empresa catalana RPM, com a organitzadora, ho ha fet molt bé. Ha coincidit, feliçment, amb el segon boom de les curses a peu.

 

Què en pensaria Ramon Oliu si ho pogués veure?

Estic segur que no se sorprendria gaire. Ell somniava i preveia que la marató de Barcelona arribaria molt lluny

 

El 9 de juny organitzes la IX Cursa de Cantonigròs, en memòria de Ramon Oliu, què la fa tant especial?

A banda de la càrrega simbòlica, és una cursa que està pensada per corredors (no l’organitzo jo sol). El participant és el protagonista. Procurem s’hi trobi bé. I els paratges per on es fa són excepcionals.

 

Hi ha alguna relació Miquel Pucurull- Ramon Oliu- Cantonigròs?

La que es deriva d’un corredor popular que, en reconeixement a qui el va introduir en la pràctica d’un esport que l’omple molt i li significa molt en la seva vida, procura correspondre-li modestament.

 

Com aconsegueixes que encara sigui gratuïta?

Amb la implicació de molta gent en la feina que suposa, començant pel poble sencer de Cantonigròs i els familiars de Ramon Oliu, i en les petites despeses amb la contribució de l’Ajuntament.

 

 

 

Hi ha alguna novetat?

Enguany, la cursa de Cantonigròs forma part, com adherida, al circuit “Corre per la Independència”.

 

Moltes gràcies Miquel.

 

I a vosaltres, us engresquem a participar en aquesta fantàstica cursa del mes de juny.

09/06/2013 – FON. Cantonigròs (Osona). “IX Cursa de Cantonigròs” 10km