En els darrers anys, podem veure en els diferents calendaris de competicions esportives que hi ha curses de bombers, organitzades pels bombers i amb diferents distàncies i diferents estils. Algunes tenen caràcter solidari, altres han aparegut en el marc d’accions reivindicatives o altres amb un marcat recolzament de marques d’equipament esportiu. Alhora, s’han anat repartint per diferents indrets del territori català.

No és una cursa gratuïta. Es caracteritza pel traçat amb poc desnivell i una organització preparada per a enquibir a més de 26.000 atletes.Podem destacar, la Cursa dels Bombers de Barcelona és una cursa popular de 10 km que se celebra anualment a la ciutat de Barcelona.

Es va iniciar l’any 1999 i va ser promoguda pels Bombers de Barcelona junt amb l’empresa d’equipament esportiu Nike. Per passar a convertir-se en una de les que ha experimentat major creixement en pocs anys. Aquest any 2013 ha tancat, en pocs dies, amb 26.500 inscripcions.

 

Des de l’any 2000 han anat apareixent més curses de bombers en les poblacions catalanes, a Begues, Caldes de Montbui, Lleida, Girona….

Què deu fer que aquesta cursa tingui tant d’èxit, la fantàstica organització, la imatge que últimament ens fan arribar dels bombers, forts, segurs, capaços de donar-ho tot?

 

Parlem amb Sebastià Massagué, sotsinspector dels Bombers de la Generalitat i cap de la Divisió dels Grups Operatius Especials. A més a més, Sebastià Massagué, va ser Campió de Veterans en el Campionat d’Europa de Rogaining celebrat el passat mes de gener a la Llacuna conjuntament amb un altre companys de bombers.

Felicitats!

 

Les curses de Bombers, potser van començar com a reivindicació però actualment la imatge d’una cursa de bombers és ben diferent. És una cursa ben preparada, i promoguda pels bombers, imatge de fortalesa, de superació personal, d’esforç…

Quin creus que ha estat el motiu de la proliferació de les curses organitzades o anomenades dels bombers?

En principi, és inherent a la formació del bomber el concepte de preparació física. Això fa que molts bombers practiquin esports, tant en la vessant de manteniment com en la vessant més competitiva.

De fet, aquestes inquietuds també es manifesten en la seva vessant organitzativa, en ocasions amb el sol fet de motivar a altres companys a realitzar noves activitats i o disciplines, el que anomenem sortides col•lectives. Però també, i cada cop més, s’organitzen campionats a nivell estatal de bombers.

A tall d’exemple, darrerament, des de Bombers de la Generalitat es va organitzar un Campionat d’Espanya de Bombers de curses d’Orientació, on tant a nivell masculí com el femení va haver-hi força representació.

 

A nivell intern del cos, també hi ha hagut aquest canvi de mentalitat, de voler estar en les millors condicions físiques, a part de ser una necessitat?

L’activitat física forma part de la rutina diària del bomber. Durant la guàrdia sempre es dedica una estona al manteniment físic. De fet, aquest tema s’ha anat generalitzant, al meu entendre forma part del mateix canvi que hem vist a la societat. Avui en dia es practica molt més esport i més activitats físiques, gaudint a l’hora de sortides a la muntanya o al medi natural.

 

Quins requisits mínims es necessiten per a poder presentar-se a les oposicions a bomber?

Els requisits depenen en funció de les diferents Administracions, però de forma genèrica, tenir 18 anys i el carnet de camió. Aquests són requisits per presentar-se a l’oposició. Però cal remarcar que l’oposició per accedir al Cos de Bombers de la Generalitat és un procés on l’opositor ha d’anar superant diverses proves, aquestes tenen la seva part física i multidisciplinària, on tant intervenen proves de força com de resistència.

Ara bé, s’ha de destacar que no solament són importants les proves físiques. Bona part dels aspirants descuiden la part teòrica, l’anomenat temari general i específic, on cal examinar-se de coneixements rellevants, tant a la condició de funcionari com per la tasca a desenvolupar.

 

Quines proves físiques s’exigeixen per entrar en el Cos de bombers?

Com s’ha explicat anteriorment depèn de la Administració que convoca, en el Cas dels Bombers de la Generalitat, les proves físiques hi ha una cursa navette, una prova de flexió de braços, un circuit d’agilitat, un circuit a la piscina, totes elles amb uns barems que puntuen en funció dels temps o distància.

 

Quin nivell de manteniment físic s’exigeix als bombers una vegada han superat les proves d’accés?

El nivell d’exigència és de manteniment, i anualment es realitza una prova de córrer on cada bomber ha de realitzar una distància en funció de la seva edat. En el cas de les especialitats, a tall d’exemple els bombers que es dediquen a activitats de rescat, han de realitzar unes proves d’habilitació on cal superar altres proves més específiques.

 

Feu una dieta especial para mantenir-vos en forma, una vegada esteu dins del cos: un pes límit o unes limitacions físiques concretes?

No tenim regulat cap pes límit, cal dir que aquesta regulació és a nivell individual. Cada bomber cuida del seu cos i manté un equilibri amb l’exigència professional. Pel que fa a les limitacions físiques tenim el concepte de la segona activitat quan algun company que, per diferents aspectes del llarg de la seva carrera professional, no té les condicions físiques mínimes per exercir la funció de bomber. Existeix un procés administratiu mitjançant el qual es pot acollir a un lloc de treball adaptat dins el propi Cos de Bombers.

 

Teniu establert un número d’hores d’entrenament físic? Quin tipus d’entrenament realitzeu?

Dins la jornada laboral, en el marc de la guàrdia, el bomber té temps per dedicar-se al manteniment físic, si bé aquest sempre està condicionat a la resposta que en qualsevol moment es pot donar, això depèn dels serveis que calgui realitzar. En períodes més concrets com és la campanya forestal, quan s’incorpora personal de reforç, l’activitat física en molts parcs de bombers es transforma en una activitat de grup i més participativa.

 

Quines són les lesions més comunes dins del Cos de Bombers?

Les lesions són diverses, tant com la pròpia cartera de serveis, però diguéssim que majoritàriament són les associades al desenvolupament de la tasca, com són lesions a les mans.

 

Un consell per a una persona que vulgui entrar a formar part del Cos de bombers

Com he explicat anteriorment, cal preparar l’oposició, no solament les proves físiques que de per si aglutinen diversos aspectes com la força, la resistència i l’agilitat, si no que cal tenir també molt present la part de l’estudi, ja que la part teòrica marca molt el procés. Cal remarcar que també hi ha un test psicotècnic i d’aptituds a superar. De fet, darrerament i cada cop més han aparegut acadèmies i centres específics per a preparar aquestes oposicions.

 

En la vostra professió hi ha un esforç físic continu, però també existeix un treball de recolzament per superar situacions difícils i límits. Us donen pautes de com reaccionar? Què és més complicat l’esforç físic o el mental? Us ensenyen a desconnectar al finalitzar la vostra jornada laboral?

De fet la part física potser és la més fàcil de recuperar, per això i ja fa uns anys que en Cos de Bombers de la Generalitat es té present que cal preservar l’afectació psicològica. Doncs malgrat els bombers estem avesats a la feina que realitzem, en ocasions no som conscients que anem acumulant cert estrès posttraumàtic. Cal dir que a cada persona en funció del dia i l’estat d’ànim l’afectació pot variar, però tenim pautes concretes per evitar que això ens passi, de fet en el propi procés de formació s’ha incorporat la formació especifica d’autocontrol. Alhora, el Cos de Bombers disposa d’una Unitat de suport psicològic que vetlla i recolza les nostres actuacions quan així es requerit pel comandament de la mateixa.

 

Vosaltres esteu en una professió molt arriscada, on els límits del perill estan en un graó diferent a la resta, com controleu on està el vostre límit en situacions de risc?

El control del perill o exposició que requereixen les intervencions sempre es té present. Per afrontar-ho disposem de formació, mitjans i equips de protecció. Ara bé, en ocasions hi ha molts paràmetres que intervenen i, malgrat s’intenten controlar, malauradament en alguna ocasió han esdevingut en accident pels actuants.

 

El pitjor moment en la teva vida professional?

Al llarg de varis anys de carrera professional, en la nostra feina sempre apareixen serveis que t’afecten. En el meu cas sempre han anat associats a l’afectació de persones, tant dels propis companys de bombers com de les persones que anem a rescatar, principalment per la gravetat dels danys que han sofert que en ocasions han esdevingut en mort.

 

El millor?

Doncs revertir el comentari anterior, quan les situacions de rescat de persones esdevé satisfactòriament. De fet, hi ha serveis que marquen uns més que altres, però en tots pots trobar la satisfacció amb el complement de la feina ben feta, i això ho gaudeixes conjuntament amb l’equip de companys que han participat en la intervenció.

 

Moltes gràcies!