La Mitja Marató de Granollers és una cursa que se celebra a la ciutat de Granollers, el mes de febrer. Una cursa popular que ha passat a ser considerada de les millors. Una cursa on et pots sentir corredor d’elit en participar juntament amb grans figures com Robert Kipkoech, Azucena Díaz, Nacho Cáceres, Alex Kirui, Gebreselassie, Baldini, Chema Martínez entre molts d’altres.

Una cursa que ha arribat als 10.000 participants.

Una cursa que ha arribat a la seva vint-i-cinquena edició.

Cal dir que, per als qui no volen fer els seus 21.097m, també hi ha el Quart de Mitja (5.275m) i la Mini (600m) per als més petits.

Toni, què té aquesta Mitja que no tinguin les altres, per arribar a tenir aquest número de participants i molts d’ells de renom?

Una manera d’entendre l’organització, no la fem per guanyar-hi diners i poder mantenir un club, o treure beneficis per a una empresa. Objectius perfectament legítims. Tot, absolutament tot el que ingressem reverteix en la cursa i això es nota en el producte final.

Fa 25 anys que va començar. Com van ser els seus inicis? Què empeny a un club, entitat o associació a muntar una cursa?

Granollers té una llarga tradició esportiva i ens semblava estrany que no es fes cap mitja. Dit i fet. En tres mesos van organitzar la primera, va anar be i de mica en mica hem intentat anar millorant.

Quins creus que són els motius principals perquè un atleta vulgui tornar a fer la cursa l’any següent?

És un conjunt de temes (l’obsequi, la carretera tallada, la tasca del voluntaris, el conjunt d’actes paral.lels etc) però jo en senyalaria un que ens ha costat molt. Hem aconseguit generar un ambient extraordinari. Granollers, les Franqueses i la Garriga, viuen i es fan seva la mitja. D’alguna manera hi participa molta gent, ja sigui com a voluntari (prop de 800) com a espectador o com a corredor (tenim famílies on la fan l’avi, el pare i el nét).

Quins criteris apliqueu per a dibuixar el recorregut?

Des del primer dia que teníem clar anar i tornar de Granollers a la Garriga. Les modificacions han estat mínimes. Canvi del lloc de la sortida/arribada i el passar pel passeig de la Garriga

Quins aspectes marquen el número màxim de participants?

La carretera dóna pel que dóna. Sovint ens diuen de modificar el recorregut, pujar per un costat i tornar per un altre. De moment no ho volem fer. El creuement dels corredors és espectacular.

Quins són els aspectes que els atletes no veiem i que són molt importants en l’organització d’una cursa?

Com us deia, fa falta la implicació de la gent, no sols dels impulsors. Ens sentim molt orgullosos de veure com el personal es fa seu un àmbit (el guardabosses, la seguretat, els massatges, els músics, les exposicions..) es busquen col.laboradors, mirem de millorar d’any en any. Per exemple, enguany vam canviar l’arribada. Va ser el resultat de la feina d’unes 10 persones que, un mes abans, van estudiar totes les possibilitats que dóna el pavelló.
Com anècdota et diré que un any cinc minuts abans de donar la sortida la Guàrdia Civil de Tràfic es negava a que donéssim la sortida. Totes les edicions han sortit a l’hora anunciada!

Què en penses dels qui diuen que els preus de les curses ja no són populars?

Com sempre tot depèn de la relació qualitat-preu. De totes maneres des de fora les coses són molt fàcils de fer. Quan t’hi poses t’adones de les dificultats reals

Ja esteu preparant la del 2012?

I tant! L’esquelet principal ja el tenim molt envestat. Pensa que a primers de setembre obrim les inscripcions.

Moltes gràcies Toni